Demà enfilo cap a Alacant, als actes de cel·lebració de la diada del País Valencià per denunciar un cop més l'ocupació espanyola que ja dura 301 anys. Fa molt temps que no traspasso el Sènia per a quedar-m'hi, ni que sigui per unes hores. Una visita fugaç a València fa molts anys (però molts) i de passada és tot el meu bagatge personal al sud.A veure què ens hi trobem. Tothom m'ha dit que és una diada de les que val la pena, molt més que, per exemple, un 11-S a Barcelona. Vorem si és cert (que d'altra banda, tampoc deu ser gaire complicat!). Ja sabem també que allà ens tornarem a creuar amb la gent de Madrid i amb alguna que altra amiga d'aquí a qui els camins de la vida l'han dut a instal·lar-se a València.
I avui més que mai, com altres cops he dit, cal que reivindiquem la valencianitat de la gent del Principat igual que la catalanitat de la gent del País Valencià (i el mateix amb la gent de les Illes i el Rosselló).
2 comentaris:
Si que diuen que és espectacular....jo encara no hi he baixat mai...i això que la meva relació amb les terres valencianes és força estreta!
Jo crec el que ho fa tan multitudinari és q es centralitzen els actes a un sol lloc, a diferencia de l’11 de setembre, on hi ha manifestacions i actes arreu del territori!
Potser podràs fer-ne un anàlisi més acurat quan tornis!
Que vagi molt bé!!
Ep, Pablo a gaudir i lluitar!! i ja explicares!!
Publica un comentari a l'entrada