dimarts, 30 de setembre de 2008

fent camí

Dies de tancar etapes i obrir-ne d'altres. De comiats d'amics que tornen al sud del sud i a l'altra punta de l'oceà després d'intentar obrir-se pas i construïr vida per aquestes terres i no acabar de sortir-se'n. De deixar d'estar a la locomotora d'un projecte que ho ha estat tot per a mi des dels 18 anys, toca deixar pas a la gent que ve darrere per a què en treguin tot o més del que he pogut treure jo. I com no d'obrir noves etapes en nous projectes prou il·lusionants. Símptoma de vitalitat i d'estar fent camí, que a fi de comptes és el que toca!

Ría de Vigo, 26 de Juliol de 2008

dissabte, 27 de setembre de 2008

el cercle viciós del capital

Hi ha coses que es poden dir més altes però no més clares.

"...política d'habitatge és: pujar hipoteques i lloguers. Política d'immigració és dir: stop estrangers. Política de seguretat són: pistolers als carrers. Política laboral són: tancaments i ett's..."

"...ja saps que qui paga mana, i qui mana no paga i qui no mana no cobra i qui no cobra sobra perquè no paga i així es propaga aquest cercle viciós del capital des del bressol fins al putu funeral..."

dimecres, 24 de setembre de 2008

362 dies de bogeria

A 3 dies de complir-se un any de la presentació pública del disc i el projecte, miro enrere i no trobo paraules per definir tot el que ha envoltat aquest camell i els tres nens que pugen la duna.
Els records del mes de Març de 2007, quan el projecte es veia com una autèntica bogeria, comencen a difuminar-se després de tants mesos de vida. Mesos de reunions, de contactar amb gent diversa que ens fes un cop de mà i amb els grups que havien de posar la sintonia a la bogeria. Mesos de recollir discos per tot arreu i de mesclar-ho tot. Mesos de sel·lecció de cançons i d'alguna gravació furtiva fins que, finalment, vam haver de preparar la festa de presentació.
A partir d'aquí, a fer arribar el disc a tot arreu: Des del Terra de València fins a la llunyana ciutat de Tòquio passant per mitja Europa i moltes viles i ciutats dels Països Catalans, a més de mirar d'organitzar-hi presentacions que permetessin difondre el projecte i, sobretot, la situació que es viu al Sàhara Occidental. Llocs tan diversos com Madrid, Benidorm, Torredembarra o Les Corts ja ens han acollit, i hem aconseguit gravar un reportatge per a TeleMadrid (si si, TeleMadrid!), a més de distribuïr 3000 còpies de la criatura.
De cara al futur, noves presentacions tirant cap al nord, cap al sud, i anant a l'estranger: Aragó i Castella semblen dos objectius prou factibles mentre intentem materialitzar el que un dia també vam parir com una bogeria impossible d'acomplir, baixar i muntar-ne una de grossa als camps de refugiats sahrauís.
En breu, més novetats!

Amb totes vosaltres...el reportatge per a TeleMadrid!

dilluns, 22 de setembre de 2008

persistència

foto: dunes de la wilaya de Dajla, Novembre 2005

La foto de capçalera d'aquest blog, dels millors records gràfics que conservo d'aquella estada al desert. Recull la tendresa del moment, amb els 3 nens jugant hores i hores amb la duna i quatre trossos de plàstic trencats...i com no, per mi, la persistència que estan demostrant com a poble després de 33 anys vivint dividits pel mur construït pel Marroc, reprimits als territoris ocupats i subsistint precàriament als campaments de refugiats.
Però de tot el que vaig endur-me d'allà, em quedo indubtablement amb la dignitat i l'actitud amb què insisteixen amb la seva lluita diària i arreu del planeta.

diumenge 2.0

Després d'un cap de setmana de bogeria amb moments de feina i d'esperança i amb moments de (massa) disbauxa, torno a plantar-me a la nit de Diumenge amb un to sensiblón i melancòlic. Hauré d'inagurar la categoria "la cançó de Diumenge a la nit".
Avui, una dels mítics Celtas Cortos. Ja fa massa anys que m'acompanya en els dies fotuts!



Bona setmana!

divendres, 19 de setembre de 2008

de somnis i visions capgirades...

foto: Dajla, campament de refugiats sahrauís a Tindouf (Algèria). Novembre 2005.



I és que a vegades, cal mirar les coses de l'inrevés: "porque soñar, no cuesta nada".

dimarts, 16 de setembre de 2008

va d'humoristes, alcaldes i regidors

L'altre dia, en plena sobretaula, llegia a El Periódico l'entrevista a l'alcalde Jordi Hereu, que tenia, com a tema estel·lar, la unió del TramBaix i el TramBesòs per la Diagonal de Barcelona. I és que sembla que a l'Ajuntament es decideixen per carregar-se un parell de carrils de l'avinguda més important de la ciutat per tal d'instal·lar-hi el tramvia que creui la ciutat. El concepte més interessant llençat per l'alcalde: "pacificar la Diagonal", és a dir, reduïr el volum de cotxes i, textualment, "convertir l'avinguda Diagonal en un passeig".
A mi ja em sembla prou bé que mirin de reduïr els cotxes que corrin per dins la ciutat. També em sembla genial que mirin de potenciar el transport públic (alternativa que cau de calaix al transport privat).
Però uns dies abans llegia que els conductors d'autobusos denunciaven les retallades que l'Ajuntament ha imposat a 47 linies des del dia d'ahir per un descens dels passatgers. Curiosa fòrmula per a potenciar el transport públic...

Deu ser que se'ls ha oblidat que la particularitat dels serveis públics és que no té perquè ser rendible, bàsicament s'ha de basar en donar un bon servei a la ciutadania.

Tot plegat, sembla de broma.

diumenge, 14 de setembre de 2008

diumenge

Deu ser el cansament. Potser les vivències d'aquest intens cap de setmana. Fins i tot podríem dir que la constatació que la rauxa de l'estiu ha d'aturar-se una mica per deixar pas al que hauria de ser ordre i tranquil·litat del curs, fa que estigui com estic.
I en aquest estat irregular i particular, dues cançons no paren de sonar i sonar des que he arribat aquesta tarda a casa.



dimecres, 10 de setembre de 2008

Cita (II)

"No s'ensenya a les escoles
com van esclafar un país,
doncs d'aquella sembrada
continuen collint fruïts"

dijous, 4 de setembre de 2008

Trencant fronteres artificials

Sembla que darrerament, m'està tocant citar companys i companyes i els respectius blocs de manera compulsiva, i això que temes sobre els que escriure...hi ha a cabassos!. La veritat és que ja deu ser com la tercera vegada que aquest parell de xics valencians em fan venir ganes de citar-los per aquí. Primer arrel d'una fugaç visita que vaig fer a València. Allà ens vam conèixer i, barrejats en una combinació molt entranyable d'amigues i amics d'arreu, vam tramar futures accions conjuntes. Al cap d'uns dies, la màgia d'aquella nit, i la destresa a l'hora de col·locar les paraules al lloc correcte van generar una entrada al seu bloc que em posà els pèls de punta, probablement perquè explicava a la perfecció (i ben bonic!) tot allò que vaig sentir al llarg d'aquelles hores.
Posteriorment, arrel de la visita que van fer al barri per presentar el seu darrer llibre "Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas".
En aquesta ocasió, aquesta entrada ha estat definitiva. I que serveixi, també, per publicitar l'acte que farem, que no val la pena mirar de substituïr les paraules d'un parell d'entesos en matèria literària!

Memòries d'Àfrica

L'Eva ha estat al Senegal uns quants mesos. Ara ja torna a córrer per aquí a prop, i suposo que poc a poc, va posant ordre a tot allò viscut en el darrer mes llarg a l'Àfrica i explicant les seves peripècies africanes a la gent.
Avui, al seu blog hi ha escrit un relat sobre les primeres hores senegaleses que m'ha semblat fantàstic. Només acabar-lo de llegir, he buscat ràpid qui hi havia enxufat a la xarxa a aquestes hores per recomanar-li la lectura, i com bé ha resumit la Irene: "logra trasladarte hasta allí mismo".

Qui vol Isabel Allende tenint l'Eva Vendrell? ;)
Benvinguda! Ja tenim ganes que ens omplis les orelles d'aventures i vivències!

Ah! Per cert, ja posats...que plogui aquí també!

dimecres, 3 de setembre de 2008

Ladran Sancho, luego cabalgamos...

Heus ací un exemple de periodisme barroer i poc objectiu. Llàstima que en Cuní, ferm candidat a periodista-guardià de l'establishment polític d'aquest país, no se n'ha sortit gaire bé en el seu afany de, per una banda criminalitzar totes les festes alternatives sense excepció...i per l'altra, escenificar al plató l'absurda confrontació entre veïns i alternatius.
Mireu-vos bé el video, i amb deteniment, que val la pena!

Serà possible que ningú, excepte els afectats, alci la veu contra el linxament mediàtic que està rebent aquests dies el concepte de festa alternativa?

Potser serà que el "ladran Sancho, luego cabalgamos" després de tot, era més que encertat...

dimarts, 2 de setembre de 2008

Ctrl + Alt + Delete

Doncs això, no és que avui sigui dia de fer un reset general (que segons com...també), però passejant per internet, he topat amb Rebelart, una web prou interessant amb fotos i vídeos amb, per dir-ho d'alguna manera, contingut.
Vinga! Que surtin de sota les pedres tots aquells friquis de les fotos! Us tinc controlades! A veure si algú innova i s'apunta a provar coses d'aquestes...què me'n dieu?

Inaguro etiqueta amb aquesta foto del mur que han col·locat a Palestina. Ni que sigui per a recordar els 60 anys que fa de l'ocupació israeliana. I és que aquesta és una d'aquelles coses que sembla increíble que a aquestes alçades de la història encara passin arreu.