dilluns, 7 d’abril del 2008

va de comiats propers

L'Elena recomana que cliqueu play a sota abans de començar a llegir...

Dissabte a la nit, en ple moment àlgid de la festa de la XXX AGO del CNJC a Deltebre, un bon amic dels de fa temps em va fer saber que properament, marxa de la capital. En dos setmanes ja he rebut dos anuncis d'aquesta mena provinents de gent d'aquella imprescindible en la vida d'un, que de fet, en són 3, ja que un altre subjecte dels propers està escalfant motors per volar a l'Empordà en breu.
No és que estigui a punt de perdre'ls de vista per sempre, se'n van relativament a prop del barri. L'Alt Empordà, la Garrotxa i el Baix Empordà tampoc queden tan lluny. Però ja fa uns dies que em poso més melancòlic que de costum.

Amb dos d'ells, podem dir que hem fet història al barri (al menys per a nosaltres), teixint xarxa i construïnt un projecte de barri seriós i potent que, després d'algun daltabaix, ja podem garantir que continuarà en el temps. Treballant, fent feina, muntant mil i una històries, però sabent que sempre estarien allà per baixar a fer una birra (o una llimonada) a l'Arran, per esmorzar a Sòl de Baix, per anar a veure el típic concertillo, per fer una escapadeta de cap de setmana o per, simplement, conspirar una estona.
Amb l'altre, ja venim dels temps de l'institut. Dels temps en què passava la major part de les hores de la meva existència a Sants. Interessos i amistats comunes han anat fent perdurar la relació en el temps, amb inoblidables festes arreu i els ja tradicionals sopars de Dijous al Terra d'Escudella amb la resta del personal.

Mirant-ho pel cantó positiu, guanyo 3 cases a comarques, 3 cases on marxar de retir espiritual en un moment donat per tornar a reviure moments passats. No és que un es quedi sol a Barcelona, només faltaria, però l'alegria per les seves decisions que fan tirar endavant els seus projectes vitals es barreja amb la tristor de qui, irremeiablement sap que ja no estaran presents en el dia a dia.

I ves per on, amb l'addicció a Drexler que pateixo darrerament, una gran cançó que enllaça amb el tema que avui ens ocupa.

8 comentaris:

e. ha dit...

als futuribles lectors, caliqueu play abans de començar a llegir.

què entranyable! :)

Marc ha dit...

merda! no he clicat el play abans :(

mmmm, Pablo jejeje, en serio, com m'has trobat? bueno, és igual, si puc et llegiré.

Però serà complicat, pel poc temps i la grna quantitat de coses a llegir.

14 parets ha dit...

I així anar fent,... la vida està formada per petits projectes company!
Alguns més dolorosos que d'altres.

sònia ha dit...

Sovint no cal veure els amics cada dia per a saber que són aprop!

Que maquíssima la cançó!

Kuida't!

pablo ha dit...

qui s'amaga darrere dels 3 punts suspensius???

Mostri's! ;)

e. ha dit...

jo també estic encuriosida dels punts... seran d'Olot?

pablo ha dit...

no ho havia pensat...restaré a l'expectativa a noves entrades al misteriós bloc...però és una bona opció! ;)

ens veiem!

Anònim ha dit...

Home, a mi m'ha posat tendre l'article i la cançó....crec que els tres punts venien d'Olot....