Aida Camp

Aida Camp, Palestina.
Una gran portalada amb una clau gegant presideix l'entrada al camp de refugiats. Fa uns anys, aquesta clau va optar a entrar al llibre Guinness dels rècords per ser la clau més gran del món, però just el dia que el jurat del concurs havia de verificar-ho, els soldats israelians van decidir casualment, tancar el checkpoint d'entrada a Betlem en una de tantes accions inexplicables amb les que l'exèrcit racista d'Israel mira d'amagar tot allò que fa olor a palestí.
Avui és dia de roba estesa. Avui els terrats i les balconades dels edificis estan plens de llençols i roba de tota mena, i és que fa setmanes que les cubes d'aigua del camp eren buides. Fins avui. No hi havia aigua per a res a les cases. Ni per a rentar-se, ni per a rentar, ni per a res. Sols tenien l'aigua per a beure, la que compren al supermercat embotellada. I és que Israel controla majoritàriament els punts clau d'abastiment d'aigua, pel que els palestins no controlen ni l'aigua que brolla al territori que teòricament, controlen.
I la vida ha seguit, segueix i seguirà com sempre, amb la màxima normalitat dins aquesta anomalia tan cruel i injusta anomenada Israel. Malgrat el checkpoint, malgrat l'escassetat d'aigua o malgrat aquest mur racista que, suposant tot el que suposa, aquí serveix per a fer un avís a navegants: "algun dia el sol brillarà en una Palestina lliure".

Reprenent la marxa

Ja fa temps que dono voltes a la idea de reactivar aquest petit espai. Tot just quatre entrades en un any és un bagatge més aviat pobre, la veritat. Pensava en crear un nou espai o simplement, en tancar aquest, però finalment m'he decidit per canviar-li una mica la cara i reprendre la dinàmica. Així doncs, homes i dones de color, ens anem llegint!

Imagina't

Imagina't que la teva mare, metgessa de professió i amb fortes conviccions polítiques de caire esquerranós com el teu pare, és segrestada quan tu encara no has nascut. Imagina't que a la teva mare la detenen i que el teu pare té més sort i aconsegueix fugir i exiliar-se. Imagina't que a ta mare la porten a un dels centres de detenció clandestins més importants de tot l'entramat dictatorial argentí (Campo de Mayo) i que allà, cinc mesos després, arribes a aquest món. Imagina't que quan arribes a aquest món, un capità del mateix exèrcit que manté desapareguda a ta mare se t'endú amb ell i els seus. Lluny dels teus. Literalment robat i amb total impunitat.
Però imagina't també que 6 anys després de fugir, el teu pare torna de l'exili decidit a trobar-te, s'allista a una associació de recerca de desapareguts i comença a remoure cel i terra, contactant amb supervivents del centre de detenció. Imagina't que quan t'acostes a la trentena, arribes a la conclusió de que no ets qui t'han dit que eres, que no estàs segur de la teva identitat i que mai t'has sentit com a casa amb la teva família de sempre. Poses fil a l'agulla i te'n vas a una associació de desapareguts, no fos cas. Imagina't que unes setmanes després de les proves, just quan surten els resultats, el que tota ta vida ha dit que era el teu pare és detingut i acusat d'"apropiació il·legal d'un menor d'edat". I imagina't que, 32 anys després, coneixes i t'abraces al teu pare, a qui no havies vist mai.

I ara per acabar, imagina't que a dia 23 de Febrer de 2010, aquesta història és real.

El pont sobre el Drina

El Drina és el nom d'un riu que des de sempre ha fet de frontera imaginària entre Bòsnia i Sèrbia. Sobre ell, el segle XVI, durant el domini de l'imperi turc a la zona, el visir que governava la zona va decidir construïr un pont que unís ambdós territoris a la ciutat de Visegrad.
Des d'aquest moment, i fins la Primera Guerra Mundial, el pont i la seva kapija (un balcó amb espai per a seure al bell mig de la construcció) esdevenen testimonis directes de tot allò que va succeïnt a la zona al llarg d'aquests segles.
La petita història del dia a dia, la dels amors i desamors, les borratxeres, o l'envelliment dels habitants del poble ens ajuda a comprendre fàcilment què succeí al llarg d'aquests llargs 4 segles a la zona, amb una agitada vida política de governs de diversa índole i invasions poc delicades i, perquè no dir-ho, la complexa situació política dels Balcans actuals.
En fi, lectura altament recomanable!