Ja fa un temps que, en plena evasió descobridora de noves propostes musicals, vaig descobrir els 121 dB. N'havia sentit a parlar, però mai havia sentit res del que feien. Ara fa temps que el disc no para de girar a casa. Diuen que sonen molt com els Berri Txarrak, però a mi tampoc m'acaben de matar els bascos. Els encasellen en estils musicals en els que jo em perdo. Però a mi els de València són els que m'agraden. Sons crus i durs, una nova mostra de l'enorme potencial i enorme ventall de varietats de la música en català feta al País Valencià.
Dissabte toquen a Terrassa, en el marc del Tourbolet, una molt bona iniciativa per fer recórrer el territori a grups novells (i d'altres que no tant). Llàstima que Deltebre quedi massa lluny del Vallès, hauria estat una bona oportunitat! I el següent Dissabte també hauria estat una bona ocasió per veure'ls al concert d'homenatge a Guillem Agulló amb els de La Gossa Sorda (que presenten disc) i els Obrint Pas acompanyant-los. Però l'Alt Penedès queda massa lluny de L'Horta. Haurem d'esperar una mica més!
Disfruteu-los!
3 comentaris:
Els anoto com a recomanació, doncs!!
Vagi bé!!
Hola!
ja fa dies que tafanejo la música que ens suggereixes, i de moment aquesta és la que més m'ha agradat!
Me'l grabes?
Gràcies!
Astrid
M'encanten! He fet una ressenya del seu disc a l'últim número de L'Accent, la veritat és que ha estat per a mi un dels millors descobriments de l'any passat :D
Publica un comentari a l'entrada