Dies com el d'avui demostren que tot és possible. A L'Hospitalet, on redescobreixo un parell de tossudes noies que continuen trencant-se la cara dia a dia, amb bastants elements en contra, per mantenir viu el projecte en el que creuen. A l'Eixample, on trobo un grupet de gent jove farcit d'il·lusió i empenta per continuar transformant la societat. Al barri, on ressorgeixen les ganes de construïr un barri més viu i combatiu. També a València, on s'hi aplega gent d'arreu per crear consciència i seguir denunciant el feixisme o bé a Madrid, on incansables perseguidors d'utopies recorren 400km per difondre a L'Horta valenciana el què allà passa. I a Sants també, on acabo la nit amb un gran amic conspirant i somiant, que sempre està bé. I ja de pas, retrobant gent al nou Via Fora! que avui han inagurat.
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada