dijous, 30 d’octubre de 2008

Absolts!

Heus ací el resum visual del que ha passat avui a l'Audiència Nacional als ulls dels castellans que hi donaven suport. 16 persones encausades per cremar fotos del rei, autobusos aturats i regirats de dalt a baix, samarretes confiscades, segrest d'una hora dins els autocars...però finalment ha arribat l'absolució!
Atenció especial mereixen les preguntes del periodista. Sembla extret del Polònia!

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Hi ha país!

Els pocs cops que he creuat el Sènia cap al veritable sud del país (les Terres de l'Ebre no ho són!), les vivències i els descobriments han fet que sempre hagi tornat a casa amb l'energia renovada i multiplicada per dos.
Per comprovar en primera persona la veritable cultura de resistència que s'ha articulat arreu de les comarques, amb col·lectius, organitzacions polítiques, ateneus populars, entitats culturals, grups de música, grups de cultura popular...tots i totes en peu de guerra per salvar el País Valencià del salvatge monstre uniformitzador que esdevé l'estat espanyol arreu del que entén com a territori propi.
Perquè desfer els quilòmetres d'AP-7 en direcció a Alacant i conèixer de primera mà els projectes, les accions i les persones que els estan duent a terme em reafirma salvatgement en la validesa del nostre projecte que, a diferència del seu no pretén imposar símbols, cultura i llengua a sang i foc sinó que precisament destaca per tot el contrari. I és que ja ho deia l'Ovidi: "Vostra raó es va desfent. La nostra és força creixent."
Malgrat els polítics que hi governen. I malgrat els empresaris que destrueixen el territori impunement amb el beneplàcit, com no, dels polítics de torn (mal endèmic arreu, per cert) hi ha qui, tal com van fer els maulets fa 301 anys, continua donant la cara.
Gràcies!

foto: Xàtiva, monument als maulets.

dimarts, 28 d’octubre de 2008

De judicis i fotos

Aquí hi trobareu la cobertura del judici als 16 encausats gironins per la crema de fotos del rei. I demà tots i totes a les 20.30h a les concentracions davant de tots els ajuntaments d'arreu dels Països Catalans.
Com resa la cançó: "Com més curt ens lliguen, més perill tindran!"

divendres, 24 d’octubre de 2008

Fent memòria

Increíble troballa la que vaig fer l'altre dia vaguejant sense rumb per la xarxa.
Encara recordo quan, vestits amb vespes, pantalons amples i les primeres samarretes dels grups del moment, ens fèiem farts d'escoltar música mentre començàvem a anar a les primeres manifestacions (contra el desallotjament de la Vakeria i per aturar el de l'Hamsa a finals del 97 a Sants, encara en conservo el cartell!).
Entre casets (si, heu llegit bé, casets) de Kortatu, Rage Against the Machine, Agua Bendita o Bad Religion, entre d'altres, començàvem a seguir els constants concerts que es feien a les Cotxeres de Sants sota l'estricta legislació que regnava a casa (en el meu cas). Malarians, Joxe Ripiau, Speereth, Inadaptats, Habeas Corpus, Obrint Pas o Skalariak eren alguns dels grups que anaven omplint de música i contingut les nostres primeres nits d'independència familiar, aprofitant el temps fins l'últim segon i tornant gairebé sempre a la carrera a casa per evitar que l'agulla traspassés l'hora límit.
A tot això, teníem l'estranya afició d'anar recopilant grups de fora. Però de fora desconeguts i de ben lluny. Aquí sempre guanyaven els que tenien germà gran a casa, que sempre trobaven la cosa més estranya possible. La resta tiràvem del precari internet d'aquelles èpoques i del mític Daily Records, al carrer de les Sitges, que sempre ens deparava alguna sorpresa.
De totes les troballes realitzades, la que més èxit va tenir va ser la d'un grup d'ska eslovac. Primer van córrer casets gravats a casa rudimentàriament, i més tard les primeres còpies baixades d'internet amb qualitat ben dubtosa van esdevenir el suport definitiu amb el qual vam escoltar fins la sacietat les cançons dels Polemic. Els discs encara corren per casa oblidats al prestatge. Feia anys que no els feia sonar, ni els recordava.
I l'altre dia, que a això venia tot plegat, vaig descobrir que encara funcionen, i no només això, sinó que tenen bastant d'èxit i que tot just fa poc han gravat un disc en directe. Que mític va resultar escoltar les cançons que encara recordava...i rememorar aquelles vivències lligades a aquest parell de discs.
Aquí va una d'elles!



foto: portada d'una de les mítiques maquetes dels Agua Bendita.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

difonent la idea...

Sempre he cregut que cal aprofitar qualsevol espai que ens ofereixin amb uns mínims de garanties i llibertat per a difondre idees, pensaments i projectes que tinguem entre mans. Demà m'ofereixen el micròfon d'una radio que emet per internet i que és seguida per bastanta gent d'arreu del món. Ja avanço que tot plegat serà en castellà, per qüestions de que qui condueix el programa és centreamericà i que tot plegat està encarat a arribar al màxim de gent. I perquè no dir-ho...perquè més enllà de la traducció de la web al català, el projecte en si oblida que està establert a una ciutat que té una llengua i cultura pròpies, a banda de ser cruïlla de cultures i bressol del mal anomenat mestissatge musical. Però això deixem-ho per un altre dia.
La web en si té un munt de potencialitats, la segueix un munt de gent d'arreu i no només això, ha aconseguit generar un feedback molt constant amb els cibernautes que la visiten. Quan vaig escriure el diari del meu viatge a l'Argentina no parava de rebre mails diaris d'un munt de gent convidant-me a casa seva, indicant-me llocs on anar o simplement, saludant. Tot plegat bastant soprenent.

Total, que demà a les 21.00h em trobareu aquí parlant del Sàhara tal i com ja vaig fer al Març, i explicant els projectes que tenim previstos pels propers mesos. A més, aprofitarem per ficar cullerada als temes de sempre, a veure com me'n surto! Sereu capaces de renunciar al Barça (que juga a la mateixa hora, maleïda militància!) per escoltar-me?

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Estampes de cap de setmana

És Diumenge i és tard. Cap de setmana tranquil el que queda al darrere, amb cinema (gran pel·lícula la del Che) i un parell de nits tranquil·les pel barri, aprofitades per a deixar-se caure pels bars i les places de sempre, les de tota la vida.
Però ho podríem resumir amb una cançó que no ha parat de sonar aquests dies i que cal dir que la trobo extraordinària...i amb una imatge, la del primer 3 de 9 amb folre descarregat dels Castellers de Sants, del qual he tingut la sort de participar a la pinya aquest matí. Fa il·lusió.



Bona setmana a totes!

dissabte, 18 d’octubre de 2008

1r Aniversari

1 any i 166 escrits penjats al bloc. Un bon promig per aquells i aquelles que dubtaven de la meva constància. Esperem que duri!
I poca cosa més. Dissabte de poc pensar i molt descansar, qui sap si acabo el dia per les comarques gironines cel·lebrant aquest aniversari...

dijous, 16 d’octubre de 2008

Històries dels 70...o d'avui en dia.

Dilluns al vespre, al Palau de la Música Catalana s'inagurava l'homenatge a en Xirinacs amb una representació de la càrrega policial dels grisos a una manifestació per l'amnistia el mes de Febrer del 76, en què el Xiri era apallissat a una manifestació.
32 anys i escaig després, m'arriba un mail amb un video de l'actuació policial de l'altre dia a la mani del 12 d'Octubre. Jutgeu vosaltres mateixes, les imatges parlen per si soles.
El que és greu, però, és l'escàs ressò que ha tingut en els mitjans convencionals. L'estratègia és clara: estigmatitzem l'objectiu a batre...i tot s'hi val, "a por ellos" que dirien els de Cuatro a l'Eurocopa.
Lamentable també resulta, com bé m'apuntava avui a Gràcia una lectora habitual d'aquest bloc, que en tot l'homenatge, que només una persona (en Pau dels AtVersaris) fes menció i comparés els successos del dia anterior a Barcelona amb els que acostumaven a succeïr 30 anys enrere.
Reflexionem-hi.

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Microguagua

No fa tant que en aquest post us parlava d'un dels darrers músics que resisteixen fent sonar els seus instruments pels carrers de Barcelona. Ell resistia a ritme de folklore argentí i cúmbies diverses fent gaudir vianants i turistes preferentment per Ciutat Vella.
Però no només de folklore i cúmbia es viu als carrers de la ciutat, també hi ha lloc per al reggae i pels amants d'en Marley.
Els Microguagua són sis músics italians i sudamericans que ja fa temps que volten per la ciutat i que vaig conèixer farà ja un parell d'anys quan, organitzant un concert al casal del barri, el grup que portàvem ens va trucar per a demanar-nos si hi hauria lloc per a uns amics seus que feia temps que assajaven però no tenien bolos. Un mini-disc, un baix i una guitarra van ser suficients per a un directe prou digne, i més tard, no van dubtar ni mig segon a participar del disc EsperanSaharaui. Avui en dia, amb un format acústic, van tocant per bars i carrers de la ciutat guanyant-se la vida dia rere dia.
I res, que tenia ganes de presentar-vos-els. Pareu atenció a l'encertadíssima versió de l'I shot the sheriff de Bob Marley que ells versionen amb un I shot the Mossos, and I shot the Guardia Urbana.



dimarts, 14 d’octubre de 2008

Acte de sobirania

He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007

" Impressionant personatge, alliçonant a tot un poble fins el seu darrer segon de vida. Com impressionant va ser l'homenatge d'ahir, mereixedor de que aparqui fins demà els resums i comentaris de la Festa Major d'enguany. Llàstima que va quedar una mica de banda el fort component social que hi havia en la militància d'en Xiri per a fer més èmfasi en la seva vessant nacionalista. Tot i així...un 10 per a l'organització!".

divendres, 10 d’octubre de 2008

Tancat per Festa Major

Per fi ha arribat el dia. Hores i hores de feina, maldecaps i il·lusió abocades en aquests 3 dies. Ara ja toca anar cap a la plaça a muntar tot plegat per a viure tot plegat entre torns de barra, retrobaments amb la gent del barri que ja no corre per aquí, proves de so i cercaviles i correfocs amb la gralla a la boca. Vaja, 3 dies de bogeria col·lectiva i de molta feina que val molt la pena viure'ls. Esperem que la grip que sembla que comença a atacar-me em doni una treva fins Dilluns després de l'homenatge a en Xirinacs!
Fins llavors!

dijous, 9 d’octubre de 2008

09/10

de perplexitat municipal barcelonina

Perplex em quedo quan per 5è any consecutiu l'Ajuntament exigeix el canvi d'ubicació de la Festa Major Jove del barri, i entra en conflicte amb l'organització, que pretén organitzar els seus actes a una plaça que s'ha fet seva després d'anys de feina i que durant l'any és un espai on no s'hi fa absolutament mai res. A més, l'alternativa oferta és entre el Camp Nou i les universitats, zona coneguda mundialment per la gran quantitat de gent que hi passeja agradablement durant tot el dia, l'amabilitat de l'entorn i sobretot, la proximitat al barri.
Perplex em quedo, també, quan l'Ajuntament amenaça aquests joves amb la denegació del permís si no s'accepta l'alternativa oferta quan, sistemàticament s'han rebutjat totes les alternatives plantejades per aquests amb arguments d'allò més dubtosos.
La meva perplexitat continua augmentant quan m'adono de les dificultats i impediments legals que qualsevol es troba avui dia per organitzar un acte al carrer en aquesta ciutat. A aquest pas, el carrer quedarà tan sols a l'abast d'empreses per a organitzar-hi qualsevol cosa.
Però la meva perplexitat arriba al seu punt àlgid quan a 6 dies vista de l'inici dels actes, l'Ajuntament es treu de la patilla un argument d'allò més absurd (el so dels monitors que molesta als veïns...havent-nos fet col·locar per nassos un limitador de so) per a fer-nos situar l'escenari 15 metres endavant i obligant-nos a resituar barres i lavabos a més de fer perillar la seguretat del públic, veient el poc espai lliure que queda per a la gran quantitat de gent que esperem Dissabte.

La història de cada any. No sé com s'ho fan que tinc la sensació d'haver viscut aquesta mateixa història diversos cops a la meva vida. Hipocresia i cinisme a parts iguals. La passivitat que acaba esdevenint prohibició per omissió i com no, l'exagerat poder dels tècnics assalariats, que en el dia a dia acaben manant més que la mateixa regidora. La sensació de que tot plegat té una obscura intenció d'estalviar-se problemes / eliminar aquestes festes que, segons paraules textuals seves: "són les úniques que ens causen queixes i problemes" cada cop creix més. I la gent que s'encén tan sols quan veu que perilla tot plegat a 4 dies vista però que posteriorment oblidarà tot plegat.

Sembla que finalment aquest cop hem guanyat la darrera batalla i tot anirà segons el que nosaltres teníem previst, però com es diria en l'argot bèl·lic, la guerra no la portem gaire bé. Molta feina queda per endavant!

De moment, 10, 11 i 12 d'Octubre, si la meteorologia ho permet...cap als Jardins Clara Campoamor (i ja que hi som, cap a la Colònia Castells, on s'hi fa les primeres Festes Populars de la Colònia!).

dimarts, 7 d’octubre de 2008

A TVE ens donen la raó

Fins i tot sembla que a la televisió espanyola ens donen la raó...poc a poc i amb bona lletra anem fent-nos lloc!! I sinó...vegin el que diu Jesús Álvarez, el mític periodista esportiu de la primera després del doble enfrontament entre equips barcelonins i madrilenys.



En breu ja declaren la República dels Països Catalans!

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Festa Major

Diumenge, 19.10h de la tarda. Surto de l'Estació de Sants després de perdre el tren amb tot el contingent de nens i nenes a Vic. La missió és senzilla però ha d'ésser efectuada ràpidament. Cal arribar a casa, descarregar la motxilla, posar-se presentable i córrer a la plaça Comas.
Ahir al vespre els polítics mentiders del Districte i la ciutat van donar inici a la Festa Major del barri i avui té lloc un dels actes més punters: el correfoc.
Després d'un cap de setmana de córrer, jugar i saltar amb l'agrupament, sortint de la dutxa es fa difícil vèncer les temptacions d'omplir el buit que pateix el meu llit, però fer sonar la gralla pels carrers de la part vella (o més ben dit, del que encara queda) de les Corts, i enmig d'un gran correfoc, és d'aquelles coses que fan il·lusió.
Arribo a l'hora en punt, saludo al personal...i cap al carrer. Toquem, fem el tomb pels carrers estrets i acabem esgotats. Missió acomplerta.
Torno a casa esgotat i amb el fum dels petards instal·lat a la gola. La tos se suma al refredat que duc a sobre de fa 3 dies i a les poques hores de son i moltes de moviment que em produeixen un cansament d'aquells insuperables.Però ha valgut la pena.Dies així, per desgràcia, són possibles pràcticament només un cop l'any. Les espurnes, el so dels timbals i les gralles i la gentada al carrer indiquen que, un cop més, la Festa Major ha arribat.
...i bona Festa Major!

dijous, 2 d’octubre de 2008

de comunistes i WC's...

Per a que no hi hagi cap dubte en els moments de reflexió profunda...

foto: Lavabo de la seu de l'Arbejderen, diari del Partit Comunista.
Copenhaguen, Maig'08

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Balazalak

Per qui no ho sàpiga, la bèstia d'Irun prepara nou disc, que en un mes ja serà al carrer. I ja ha penjat a internet, en primícia, una de les cançons que conformaran el seu nou treball. I com que en aquesta casa és admirat, allà va la primera criatura d'aquest nou treball: Balazalak.