Torna el martell uniformitzador de l'estat espanyol

Després d'una nit de poca son i molts quilòmetres acumulats després d'un Dissabte d'emocions fortes havent travessat part dels Països Catalans en menys de 24 hores, em desperto i encenc l'ordinador per veure el ressò mediàtic de la mobilització d'ahir a Alacant.
Vagi per davant que el que ahir vaig veure/viure serà difícil d'esborrar. Tant per l'accidentat desplaçament (amb les 3 hores aturats a la via a prop de Xàtiva incloses) com per la contundència de la imatge que encara conservo a la retina: 20.000 persones desfilant a la capital del sud en una de les manis més animades que recordo. Les sensacions acumulades durant el trajecte de les escales de l'estació de tren fins el bloc dels Maulets i companyia (el darrer) juntament amb tot el que vam compartir amb aquelles i aquells amb qui ens vam creuar, conformen un còctel explosiu d'energia i empenta difícil de superar.
Però retornem a l'inici, i és que regirant internet en busca de referències als actes d'ahir la incredulitat i la indignació m'envaeixen. Torna a ser l'Audiència Nacional, torna a ser aquest estat espanyol que ens ven democràcia, diàleg i llibertat però que regala repressió, control i hipocresia a cabassos. Després de l'exhibició de poder realitzada a Euskadi amb sumaris com el 18/98 en què criminalitzen idees amb el pretext del conflicte armat que es viu allà, les mires totalitàries uniformitzadores de l'Estat es dirigeixen a l'emergent moviment castellanista.
I em centro en buscar informació al respecte, oblidant el ressò mediàtic del succeït ahir a l'Alacantí. Resulta que basant-se en la participació de diversos membres de l'esquerra abertzale en algunes xerrades convocades per Izquierda Castellana, el sindicat falangista "Manos Limpias" ha demanat la il·legalització d'aquesta organització i l'Audiència Nacional ha admès a tràmit la demanda, establint un perillós precedent. A partir d'aquí, la maquinària per posar a caldo a tot aquell que no accepti l'estat de la qüestió ja està llesta. I que ningú em parli de la separació de poders i de que la culpa no la té el govern, que l'Audiència Nacional s'empara en una llei de partits aprovada a l'hemicicle amb el suport de PP, PSOE, CiU, CC i PA i que ningú s'atreveix a qüestionar massa.
L'apartheid polític continua a l'Estat Espanyol. Comença a estendre's...i veurem fins on arriba.
Incredulitat i ràbia. Sembla impossible que això estigui passant així, i és que ens hauria de fer reflexionar a tots i totes quina mena de polítics són els que estableixen les lleis que ens afecten si donen peu a accions judicials com aquesta. Que un sindicat falangista actuï d'aquesta manera no sorprèn. El que sorprèn és que l'estat esdevingui el seu principal aliat amb les seves lleis totalitàries.

Reflexionem-hi, si us plau.