dimecres, 28 de maig del 2008

Patum

Dissabte vam fer cap a la Patum amb l'Esteve. Aquest any m'ha estat impossible pujar Dijous o Diumenge, així que em vaig haver de conformar amb l'impressionant passacarrers i la festota de les barraques. No sé què deu tenir aquesta festa que, havent-hi anat tan sols un parell d'anys, m'ha captivat tant.
I és que resulta impressionant perdre's enmig de la gentada, sota les guites, els gegants o les maces, al ritme de la música i amb un bon glop de barreja.
No fan falta grans cartells anunciant la festa, ni grans actes a pensar. La gent es torna boja amb la captivadora tradició i els seus símbols.
Si a tot això hi sumem que venia amb nosaltres la Irene des de Madrid, les grans retrobades enmig de les barraques i un concert que mai defrauda...nit complerta.
...llàstima que toqués baixar a Barcelona a quarts de cinc de la matinada!


Un moment del passacarrers i la guita. Es nota que la càmera no xuta?






dimarts, 27 de maig del 2008

Saó

Diu el diccionari que "saó" vol dir "estat de la terra, resultat d'una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la", i també és el nom que els de La Gossa Sorda han triat pel seu nou disc.
Llegeixo a l'Enderrock (per cert, gran revista de música en català amb grans i variades propostes musicals al seu interior que tothom hauria de conèixer...) la resposta que donen els membres del grup al perquè d'aquesta denominació. Cito textualment, que val la pena: "La realitat oficial, la que es veu per la tele, només ens oferix sequera d'idees i desert cultural. L'alternativa a la sequera és la saó. Pensem que calen tempestes d'idees i rieres plenes de compromisos per ofegar totes les sequeres cròniques i tots els deserts que patim. Simplement volem fer la nostra humil aportació a aquesta saó."
I aquesta humil aportació ha resultat ser un tros de disc amb brillants aportacions externes com la col·laboració de Rodrigo de Pirat's Sound Sistema a Camals Mullats o els vents dels Obrint Pas al llarg de tot el disc, que donen un altre aire al so de La Gossa.



dijous, 22 de maig del 2008

fotografia...accionistes, partits, multinacionals i sequera


Amposta, 18 de Maig de 2008

dimarts, 20 de maig del 2008

Increíbles notícies de bon matí

Et lleves, encens l'ordinador...baixes el correu...i et trobes això.
I no t'ho pots creure, i al·lucines...i t'adones que això és la viva imatge de que tot, absolutament tot, és possible.

Tan a prop i tan lluny a la vegada

Tot just ara fa 24 hores que vaig tornar del periple de cap de setmana per Castella. A destacar cada una de les hores i els minuts passats al costat de la gent d'allà, hospitalària i sorprenent com sempre.
Divendres a la tarda pujava a l'avió que em portava a Madrid amb ganes de veure la gent coneguda d'allà i de conèixer-ne de nova, però també amb ganes de, ni que fos de manera simbòlica, donar suport a les organitzacions que treballen per l'alliberament social i nacional de Castella, que com ja vaig parlar en el seu moment, viuen un moment molt especial gràcies a la repressió exercida per l'Estat Espanyol.
Entranyable nit de Divendres pels carrers de Madrid i Dissabte al matí, carretera i manta cap a Becilla de Valderaduey. Em sorprenen els impressionants paisatges que ens engoleixen en sortir de Madrid i la de quilòmetres d'autovia gratuïta de la què gaudeixen ;). El cas és que el viatge està plagat de castells, pobles amb un toc medieval molt màgic i grans extensions de camps de blat i civada i els seus corresponents colors.
A Becilla, ens endinsem en les activitats preparades i en la gent, que no defrauda mai amb les seves impressionants acollides i constato el que ja fa temps que em ronda pel cap: cal sortir de casa, cal moure's...i cal anar a conèixer gent d'altres bandes i amb altres realitats.
No tornaré a parlar de ponts ni connexions, ja ho he fet també en d'altres ocasions. Tampoc parlaré de xarxes teixides a base de somriures i vivències curtes però intenses.
Avui tanco l'escrit parlant de sensacions, les que t'acosten tant a tot un col·lectiu de gent tot i estar tan lluny.
I com no podia ser d'una altra manera, el vídeo és el que és. Pareu atenció a la lletra, si no us agrada la música estrident, feu un esforç i escolteu amb deteniment...en cas contrari...Rock'n'Roll!!

pancarta al pavelló de Becilla


"El mar de Castilla" des del poble d'Urueña


dijous, 15 de maig del 2008

Manifest blocaire contra els transvasaments

El col·lectiu de blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Des de Barcelona i responent a la crida de l'Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

Ja n'hi ha prou d'aquest color!

Hi ha una sèrie de gent en aquesta ciutat que pretenen que marxem, els fem nosa per les nostres ganes de participar, de teixir xarxa entre aquells i aquelles que caminem pels seus carrers i de donar vida a la ciutat tot autoorganitzant-nos, de mil maneres i formats diferents, als barris. No, no vivim pendents del guanyador de l'Operación Triunfo o del darrer expulsat del Gran Hermano. Probablement vivim elaborant projectes, construïnt alternatives i omplint buits que la pròpia administració no cobreix.
Però ells i elles, hipòcrites com poques, no dubten a excloure interessadament col·lectius sencers de gent sota pretextes de dubtosa validesa. I prohibeixen actes. El que fan és prohibir-los sense dir-ho clarament. Difícilment diran que no, però posaran tots els pals possibles a les rodes per aturar allò que no sia del seu interès emparant-se en les ordenances municipals, que sigui dit...tela amb les ordenances municipals de la cosmopolita i moderna Barcelona.
Potser la solució és encarar les festes i actes populars cap a la turistada que cada dia va arribant a la ciutat-aparador del mediterrani, i és que ben mirat, potser si ens vestim d'aborígens barcelonins i juguem a participar d'allò que ens envolta tot parlant català i amb una barretina al cap, encara ens respectaran com a peça de museu enmig del parc temàtic-centre comercial gegant en què estan convertint la ciutat.
Però no, no marxarem. I no només no marxarem, sinó que continuarem mirant d'imposar una mica de seny i coherència enmig d'aquesta orgia uniformitzadora.
Com deien els Kortatu, "siempre queda molestar".
A la merda!

dimarts, 13 de maig del 2008

Dignitat

3000 persones al carrer pel Franki malgrat la persistent pluja. Crits de ràbia i indignació. Calia sortir al carrer, pel de Terrassa però també per tantes i tantes altres coses. Perquè no pot ser que existeixi amb aquesta impunitat aquesta doble forma de jutjar els actes. No pot ser que assassins amb totes les lletres de la paraula siguin absolts (cas Roger Albert) o compleixin penes circumstancials i al sortir es presentin tranquil·lament a les eleccions quan, en un altre racó de l'estat s'il·legalitzen idees en base a determinats assassinats.
No pot ser que s'estiguin cremant locals al País Valencià en funció de la seva inclinació política i no passi res i aquí es porti davant l'Audiència Nacional més d'una vintena de joves per cremar retalls de paper amb una foto concreta.
I ja és el súmmum els dos anys i els set mesos de presó per ultratge a la bandera i desordres públics.
Algú encara se'ls creu?
Dissabte, al metro i ben moll, pensava en l'exemple de dignitat que havíem transmès. Res no va aturar la gent, ni el mal temps, ni la poca difusió mediàtica de la convocatòria, ni (l'un cop més) desmesurat desplegament policial, que no està de més recordar a càrrec de qui estan.
Perquè si no sortim ara...quan sortirem?

diumenge, 11 de maig del 2008

Avui és 11

Avui fa 6 mesos que van matar en Carlos. I avui han tornat a sortir al carrer per recordar-lo.
Com el passat 12 d'abril van sortir a Burjassot per en Guillem, assassinat ja fa 15 anys.
Prou impunitat feixista!



video: Diablo Cojuelo, batedora rítmica des de Castella!


divendres, 9 de maig del 2008

Llibertat Franki! (II)

D'una banda, assassinats, locals cremats i atacs de diversa índole. Tots realitzats amb total impunitat per grups d'extrema dreta que, o bé no reben cap represàlia per part de la justicia, o bé veuen reduïda la seva pena fins a qüestions irrisòries. I tot jutjat sense la presència intimidatòria de l'Audiència Nacional.
De l'altra, els 3 de Gràcia, els represaliats per la crema de fotos del rei o els joves de Torà entre d'altres. Cap delicte de sang, cap. I tots amb l'Audiència Nacional posant-hi el nas. Ara li ha tocat a en Franki. El delicte? Ultratge a la bandera. La pena? 2 anys i 7 mesos de presó. Proves? Cap.

Jutgeu vosaltres mateixes. Jo demà surto al carrer, plogui, nevi o faci sol.

I pels qui vulguin saber-ne més, l'especial que vilaweb va fer sobre el cas fa un temps:

dijous, 8 de maig del 2008

Els fills dels núvols

Recordo especialment quan fa anys vaig anar al cinema un diumenge a la tarda per veure "Sunday Bloody Sunday", documental sobre els fets de Derry de l'any 72. Sortir del cinema amb aquella indignació, aquelles ànsies de canviar les coses i aquella indignació va fer gravar aquell documental en la meva memòria.
La setmana passada a Copenhague, dins dels actes de mobilització per difondre la desconeguda (per aquelles terres) causa saharaui, es va passar el documental "Los hijos de las nubes", que relata els fets que dia rere dia succeeixen als territoris ocupats.
Si teniu una estoneta, mireu les dues parts...i ja direu. Repressió, tortura i discriminació són part indispensable de l'ordre del dia.

1a part:


2a part:

dimecres, 7 de maig del 2008

va d'espardenyes punks

Ahir nit amb El Belda i el conjunt Badabadoc al nou CAT de Gràcia. “Recordeu quan vèiem els concerts bevent vi amb got de vidre i fumant? Doncs d'aquí poc ens faran sortir de festa amb el preservatiu posat. Temps al temps."



foto: Roser Ortiz

dimarts, 6 de maig del 2008

Contra el ciment, de Pau Alabajos

A vegades millor és callar i escoltar les cançons. I en casos com aquest, amb lletres tan clares i contundents, encara més. Subscric totalment el que diu aquesta peça, del darrer disc d'en Pau Alabajos, Teoria del caos. Serà qüestió de recomanar-lo, i és que quin art que s'ha de tenir per dir les coses d'aquesta manera...i que a sobre soni bé.
Aquí us el deixo.


dilluns, 5 de maig del 2008

Gràcies

Aparco momentàniament les cròniques de Copenhague, i és que ja fa dies que em corren pel cap diverses idees que vull treure.
Dissabte a Figueres m'explicava les sensacions que havia viscut a Villarobledo (Castella), obrint l'escenari a les 16.30h de la tarda i sota un sol de justícia. El recinte estava a petar de públic i ells al·lucinats per l'acollida.
Fa 15 dies, a Gràcia, m'explicava les mateixes sensacions viscudes a Càceres. Horari similar però pluja i fred. El recinte? Exactament igual. Ell m'ensenyava orgullós els vídeos de la gent embogida.
I tot això cantant en català, i cridant als quatre vents aquelles veus silenciades pel poder. Demostrant que els tics colonials que tenim adquirits els catalans no són més que això. I és que quanta gent no sap anglès però escolta Bruce Springsteen?
Mireu a partir dels 00:40 segons del vídeo. Jo no sé a vosaltres, però que això passi fora dels Països Catalans em posa la pell de gallina.
Fora de que personalment m'agradi el que fan, trobo que se'ls ha d'agraïr la tasca que estan fent, trencant fronteres i difonent la idea (i mullant el cul quan toca aquí). Fins i tot a Copenhague els coneixen, i mira que és lluny!
Però no tot és música, projectes com el llibre "Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas" també esdevé un recurs important per eixamplar el públic receptor del missatge.
Justament Dissabte en parlàvem al tren, pujant cap a l'Alt Empordà. Maleïda la mania que tenim de criticar gratuïtament els referents culturals del país emparant-nos en absurds arguments. Cal ser crítics, però mirar de ser-ho constructivament i valorant la feina feta fins el moment.
Falta fan més Obrint Pas tot i que és obvi que tan sols amb concerts i escoltant discos no anem enlloc.
Modestament, gràcies!

pd: Au, ara ja podeu titllar-me de grupi i tots aquests adjectius que toquen! ;)

diumenge, 4 de maig del 2008

Copenhaguen (III)

Primer de Maig. Dia del treballador arreu del món. Els danesos el commemoren en plan espectacular. Un munt de marxes d'un munt de col·lectius, organitzacions i sindicats diversos desfilen arreu de la ciutat, que està literalment presa pels manifestants. Totes les marxes acaben al mateix lloc, a Faelledparken, un immens parc al centre de Copenhague on es munta la infraestructura típica d'un macrofestival d'estiu. Escenaris gegants coberts, carpes amb barres per consumir alguna cosa (preferentment alcohol en vena), poliklins i un fotimer de paradetes de col·lectius i organitzacions.
El cas és que ens llevem fa un dia típicament nòrdic. Cel ennuvolat i pluja, molta pluja. La meva mentalitat mediterrània em fa presuposar que els actes se suspenen, però no: "this is denmark" em diuen. Em donen pantalons de plàstic, em poso l'impermeable i cap a la bici. El diluvi no impedeix que ens pugem sobre dues rodes i després d'uns instants inicials adaptant-me a l'aigua i al fre a contrapedal, arribem a la plaça central del barri àrab de Norrebro, el barri combatiu per excel·lència de la ciutat. Allà hi havia l'Ungdomshuset, l'únic centre social okupat de la ciutat i centre d'absolutament tota la lluita a la capital. D'allà surt una marxa que agrupa tots els col·lectius de l'esquerra anticapitalista i que bàsicament consisteix en anar cridant consignes i preparar-se pel festivalot de després tot bevent qualsevol cosa que tingui alcohol. Arribem al parc i muntem paradeta a la zona del Partit Comunista (hi ha com 5 grans zones) i compartim carpa amb col·lectius molt diversos (Palestina, Cuba, Corea del Nord, gent de la distribuidora de l'antiga okupa...). La imatge és dantesca. Plou un munt però el concert es fa igual i la gent està de la mateixa manera que estaria si fes sol. Així que em donen permís per escaparme sol i me'n vaig a voltar. La gent arriba amb capses plenes de cerveses. És com un gran botellón popular...però amb les barres a rebentar també. Una bogeria, vaja.


A les 16h surten a escena els Patchanka i al cap de 40 minuts, a mig concert, l'Abba (delegat del Front Polisari a Dinamarca) sortirà a marcar-se un discurs davant de la gentada. El dia abans l'ambaixada marroquina ens havia impedit difondre la causa. Avui ho farem davant de 6.000 persones. L'Abba parlarà per tots. Per nosaltres i pels qui esperen una solució als campaments i als territoris ocupats. Va per ells.

dijous, 1 de maig del 2008

Copenhaguen (II)

Mirarem d*actualitzar des d*aqui amb les dificultats logiques del canvi de teclat. Falten accents...falten apostrofs...tota una aventura!
Despres d*un dia mati i migdia plagat d*avions, aeroports i sales d*espera, a quarts de 5 ja era a la capital danesa. Curios que el contratemps maxim que he tingut ha estat el retard de les maletes a l*hora de sortir per la cinta, no del vol. 
He arribat just quan l*acte comensava. Important presencia de marroquins enviats per l*ambaixada per a boicotejar l*acte i clixar els ponents saharauis tot fent-los fotos i amenasant (quin mal a la vista fa escriure aixi, coi). El cas es que la xerrada s*ha hagut de practicament suprimir i tot ha quedat en el passi d*un contundent video sobre la situaciø als territoris alliberats i amb el parlament de lAbba, un dels ambaixadors del Polisario a Dinamarca. Impressionant discurs, ple de rabia i a la cara daquells que venien a perpetuar la repressiø del poble saharaui fora de les seves fronteres. Les pressions dels Socialdemocrates han aconseguit escapsar l*acte, pero el resultat es per estar-ne orgulløs. Hem escenificat prou be la situacio que es viu alla. M*impacten les paraules d*agraiment dels saharauis presents, que encara no entenen com he vingut des de Barcelona pels actes preparats per avui i dema. Paraules que omplen dempenta per seguir-la liant grossa.
Acaba l*acte, tothom marxa...pero jo em quedo amb Gustavo, l*uruguaia que m*acull a casa i Jose, un colombia que parla un perfecte catala i que es dedica a fer documentals (en breu us passare el darrer que ha fet...per flipar!). M*ensenyen el local...una mena de Casal de Joves municipal...pero amb molt contingut politic i molt vinculat als moviments antisistema de la ciutat. Increibles projectes els que hi caben alla dins, tot un tresor. 
Ens posem  a parlar i se*ns fan les tantes. El colombia cap a casa...i Gustavo em porta a menjar una pizza de Shawarma a un establiment de membres del PKK. Darrere de cada persona que em presenta aquest home hi ha una historia, un moviment revolucionari de qualsevol punt del planeta...o un projecte contundent. Increible. 
Marxem a casa i esgotem la nit repassant la historia de la politica internacional i com no, la curiosa politica interior danesa...i la de casa, la dels Paisos Catalans. Breu passada per Euskal Herria, on tenen bastants contactes...i surt a la conversa el tema dels castellans (omnipresents darrerament). No arreglem el mon, pero continuem generant discurs. Com m*agrada. Al tanto la connexio que te aquest home: Eduardo Galeano. De les que fa historia. Aixo promet!
Dema Primer de Maig. Tothom em diu que val molt la pena. El Partit Comunista daqui ens ofereix muntar paradeta per difondre el projecte i traiem a gent del Polisario a l*escenari davant de 15.000 persones que s*esperen. A seguir difonent la idea.  

I ja plego, aixo descriure amb teclats estranys no fa per mi...

øæå!