Farà cosa d'un any que el vaig conèixer en un bar de la plaça del Tripi. Ell, guitarra en mà, venia d'acabar la seva jornada laboral pirata pel carrer, i és que forma part de l'exclusiu grup de músics que continua tirant endavant tot fent música pels carrers de Barcelona malgrat no comptar amb cap permís de l'Ajuntament.Va arribar procedent de l'Argentina ja fa vora 8 anys en plena eclosió de la música al carrer de Barcelona, actualment encara recorre tot el centre de la ciutat amb la seva guitarra i la seva harmònica, buscant una bona terrassa o un bon lloc de pas. Quan s'inspira i veu que tot pot anar bé, deixa anar tot el que porta dins. Simple, espontani i directe. En acabat, a passar la gorra i canvi de lloc. Què millor per una ciutat que poder gaudir de música en directe pel simple fet de passejar!
La diferència és que ara ha de fer tot això controlant que no vingui la policia, i és que l'ordenança del civisme de l'Ajuntament ha ferit de mort la música al carrer, deixant-la en mans d'uns pocs músics i limitant-ne l'espai i l'horari fins a límits exagerats.
Resulta, que a més de tot això, és un paio entranyable i ple d'humanitat. Per això, ara que presenta un disc nou per mirar de guanyar-se la vida dalt d'un escenari compaginant-ho amb el carrer, ahir el vam portar al barri per a que ens toqués unes cançonetes. I no va defraudar.
Aquí van dos exemples amb la col·laboració dels amics comuns que ens uneixen.
Com diu ell: "Los sueños siempre suceden, no dejes nunca tu ilusión. Si en tu cabeza pasa otra cosa, hacete ver por el doctor".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada