dilluns, 3 de març del 2008

sense títol

Sempre hi ha dies dels bons en què tot va de cara i dels dolents en què tot surt del revés. També existeixen dies d'aquells en què tot tira sobre rodes fins que passen fets que ho ensorren tot.

Decepció al canto i repàs un per un de tot el que un ha fet amb tota la bona fe i s'ho podria haver estalviat. El típic "de tot se n'aprèn" no és suficient si el fet ja s'ha repetit varis cops al llarg de l'existència, i la cara de primo, a fi de comptes ningú te la treu.

Al fil de tot plegat, en consonància amb l'estat anímic, una gran cançó que he descobert avui gairebé per casualitat, i és que arriba un punt en què un no sap què és el que té a la carpeta de música de l'ordinador. Els Jarabe de Palo fa temps que m'agraden, però la veritat és que dels darrers discos poca cosa puc dir perquè els hi vaig perdre la pista.

Passi-ho bé.


7 comentaris:

JFC ha dit...

hehe.. i a que no saps on te una casa aquest personatge?..pistes? tu hi aniràs aquest estiu.. la flaca va donar calers.. n'hi ha que encara hi viuen des de llavors..

Anna ha dit...

Pensa que després de la pluja sempre surt el sol, i després del mal temps ve el bo.

Segur que demà serà millor que avui però no tan bo com el següent.

Petons!!!

Angie ha dit...

Els desenganys formen part de les nostees vides... no els pateixis, aprofitals. No se ben bé que t'ha passat avui, però segur que li podràs treure una part bona...
Petonets

e. ha dit...

y qué pasó?

eva ha dit...

No sé què t'ha passat, però... ànims!!!

pablo ha dit...

ja està, decepció de les passatgeres. De tot se n'ha d'aprendre, passem pàgina!

S'agraeixen les mostres de suport!! ;)

Anònim ha dit...

dejame vivir libre
libre como el aire
pero a mi manera
i volver a respirar
ese aire que devuelve la vida
pero a mi manera

anims


realment una canço preciosa

maria (la pija)