
Decepció al canto i repàs un per un de tot el que un ha fet amb tota la bona fe i s'ho podria haver estalviat. El típic "de tot se n'aprèn" no és suficient si el fet ja s'ha repetit varis cops al llarg de l'existència, i la cara de primo, a fi de comptes ningú te la treu.
Al fil de tot plegat, en consonància amb l'estat anímic, una gran cançó que he descobert avui gairebé per casualitat, i és que arriba un punt en què un no sap què és el que té a la carpeta de música de l'ordinador. Els Jarabe de Palo fa temps que m'agraden, però la veritat és que dels darrers discos poca cosa puc dir perquè els hi vaig perdre la pista.
Passi-ho bé.
7 comentaris:
hehe.. i a que no saps on te una casa aquest personatge?..pistes? tu hi aniràs aquest estiu.. la flaca va donar calers.. n'hi ha que encara hi viuen des de llavors..
Pensa que després de la pluja sempre surt el sol, i després del mal temps ve el bo.
Segur que demà serà millor que avui però no tan bo com el següent.
Petons!!!
Els desenganys formen part de les nostees vides... no els pateixis, aprofitals. No se ben bé que t'ha passat avui, però segur que li podràs treure una part bona...
Petonets
y qué pasó?
No sé què t'ha passat, però... ànims!!!
ja està, decepció de les passatgeres. De tot se n'ha d'aprendre, passem pàgina!
S'agraeixen les mostres de suport!! ;)
dejame vivir libre
libre como el aire
pero a mi manera
i volver a respirar
ese aire que devuelve la vida
pero a mi manera
anims
realment una canço preciosa
maria (la pija)
Publica un comentari a l'entrada