Avui el blog muta a una versió més semblant al popular i concorregut earenjoy. No pretenc imitar el model ni fer-li ombra, només faltaria! Posar-se amb un informàtic en territori de tecles, cables i pantalles no ha de ser gaire recomanable.Però des que he tornat de campaments que he recuperat un disc mític que tenia ple de pols al prestatge: el London Calling dels The Clash.
Aquest grup sempre m'ha cridat l'atenció, i són els creadors de moltes cançons que han acabat sent versionades i convertides en grans clàssics. (Jimmy Jazz de Kortatu, per exemple). Sempre he sentit a dir que van marcar una època i un estil...jo a tant no arribo, que em falten elements per a jutjar i jo encaran no existia! El que si que afirmo és que són bons, molt bons.
Comproveu-ho vosaltres mateixes:
3 comentaris:
Estic totalment d'acord: són bons, MOLT bons!!!
Salut!!!
jejejeje així si que no em puc estar de comentar :D
earenjoy està encantat que prenguis aquesta iniciativa :D, en la varietat rau la riquesa :D, i quantes més cançons hi hagi en la xarxa per escoltar millor!
No estic massa familiaritzat amb el grup que recomanes, friso per escoltar-lo.
Salud i...!
gran disc, gran grup!!!! a mi em mola la de lost in the supermarket!
jo tb portava un temps viciada a the clash últimament. Mola retorbar-te amb discos que des dels 14 anys que no escoltaves. és entranyable!
Publica un comentari a l'entrada