Dies de compartir entre totes i tots les tasques comunes del campament (fregar plats amb aigua glaçada a qualsevol hora del dia vigilant de no tirar el sabó on no toca, cuinar per a la resta, mantenir endreçat l'espai, etc...), algunes inquietuds i més reflexions, de jocs preparats prèviament, de jocs improvitzats, d'abraçades, de cançons, de guitarra i d'excursions, d'autogestió i de buscar-se la vida, en definitiva, de créixer com a personetes totes plegades ("petits" i grans).
Vivint sense llum elèctrica, tan sols amb dos fanalets de gas, sense cap sostre més enllà de les lones de les tendes, sense taules ni cadires però amb alguna pedra/tronc que fan el fet i recollint tot el campament entre tots i totes sota una pluja persistent, carregant tot el material travessant el fang del camí i amb les mans glaçades del fred. Acabar de recollir ben mullats, refugiar-nos sota un paller, canviar-nos la roba molla per una de més seca i acabar esmorzant, rient i disfrutant amb qualsevol dansa o joc.
A Les Llosses o a qualsevol lloc...digueu-me hippie, però això del cau no té preu!
1 comentari:
No sé pas si és cosa de hippies...però el que és ben cert és que aquesta experiència no té preu... i qui no s'ho cregui que ho provi!!!
Encara no conec ningú que havent-ho provat digui que és cosa de menjaflors!!jeje
im-pressionant!
Publica un comentari a l'entrada