
Però els camins de la vida m'han portat, en altres moments, a creuar-me amb els de verd i blanc. L'any 2004, després d'un 1-0 en contra a Escòcia, el Barça havia de remuntar el resultat a la tornada per passar l'eliminatòria. Barcelona plena d'escocesos, càntics pel carrer, molta cervesa i samarretes verdes i blanques a ratlles horitzontals. Destacables també bastantes estel·lades, banderes palestines i irlandeses. Vaig tenir l'oportunitat d'anar al camp i presenciar el partit rodejat de seguidors rivals. Final del partit, 0-0 i el Barça eliminat. Res importava, 90 minuts de conversa (amb el meu precari anglès), intercanvi de bufandes i samarreta inoblidable, desig de sort en les següents competicions i comiat amb els escocesos cridant sols contra la reina d'Espanya (¿?) (coses de la cervesa...).
Hi ha molt a pensar i discutir al voltant del món del futbol, no seré jo qui el defensi, però, digueu-me il·lús, m'agrada pensar que aquestes coses li retornen la humanitat que el mercat en què l'han convertit li ha restat.
Com resa la mítica cançó irlandesa...Go on home British Soldiers!
2 comentaris:
Desprès de molt de temps publicant articles a bloc.cat he decidit canviar a blogspot.com per poder seguir publicant articles sense problemes tècnics.
Espero que sigui uns canvi positiu.
Hem pots trobar a http://cromlec.blogspot.com/
Visca Escòcia!
Publica un comentari a l'entrada