Em passa de tant en tant que, quan escolto algunes cançons, un calfred dels grossos em recorre de dalt a baix. Avui estava reproduïnt a l'ordinador tota la música que hi tinc, tot barrejat i ben imprevisible. De sobte, el calfred. Sonava un dels grups a reivindicar de tot el que va ser el boom de la música en català dels anys 90, els Sangtraït. Mítiques cançons i mítics cd's els que conservo des de fa bastant temps.No són els únics que em provoquen sensacions d'aquest estil, sovint lligades a moments vitals concrets, estats d'ànim o qui sap què.
Pura màgia em sembla. Si voleu saber de quina estic parlant...gaudiu!
2 comentaris:
Quan he llegit el nom de Sangrtraït, el primer que m'ha vingut al cap ha estat "el vol de l'home ocell"...
Potser pq mai en vaig ser una gran seguidora però aquesta cançó sempre ha estat una de les imprescidibles a tots els recopilatoris!!
...si que és de calfred aquesta!
kuida't!;)
Doncs jo sí que en vaig ser seguidora, i molt!!
Estava en aquest concert, jeje. Que ja tenim una edat.
Publica un comentari a l'entrada