Avui és un dia d'aquells en què, assegut davant de l'ordinador després d'uns dies de no parar, intento vertebrar un escrit amb sentit que inclogui una mica de tot el que porto dins el cap i vull dir. El cansament és el gran obstacle i no aconsegueixo escriure res amb sentit.Coincideix que m'estic tornant a llegir el magnífic "Patas arriba. La escuela del mundo al revés", del gran Eduardo Galeano. I decideixo compartir amb les visites del bloc aquest escrit:
Advertencia
La autoridad competente advierte a la población que andan sueltos unos cuantos jóvenes cimarrones, matreros errantes, vagos y mal entretenidos, que son portadores del peligroso virus que contagia la peste de la desobediencia.
Afortunadamente para la salud pública, no es difícil identificar a estos sujetos, que manifiestan una escandalosa tendencia a pensar en voz alta, a soñar en colores y a violar las normas de resignación colectiva que constituyen la esencia de la convivencia democrática. Ellos se caracterizan por carecer del certificado de vejez obligatoria, pese a que, como es notorio, este documento se proporciona gratuitamente en cualquier esquina de la ciudad o palenque del campo, en cumplimiento de la campaña "Mente anciana en cuerpo sano", que nuestro país realiza con éxito desde hace ya muchos años.
Ratificando el principio de autoridad, y haciendo caso omiso de las provocaciones de esta minoría de alborotadores, el Superior Gobierno deja constancia, una vez más, de su irrevocable decisión de continuar velando por el desarrollo de los jóvenes, que son el principal producto de exportación del país y constituyen la base del equilibrio de nuestra balanza comercial y de pagos.
I tot el meu suport a la vaga general convocada per l'esquerra abertzale aquest Dijous.
I tot el meu suport als encausats al sumari 18/98, punta de llança de la neteja ideològica que s'està duent a terme cap al nord peninsular.
2 comentaris:
Molt bo aquest text, quan te l'acabis me l'hauras de passar, mai he llegit res seu..
me qued amb el paragraf que parla que se'ns reconeixerà per somiar en colors..
Somio un arc de Sant Martí travesant el cel, un arc ansiat de llibertat col·lectiva de colors tant vius que enlluernin els opressors dels pobles sense estat. De tanta gama cromàtica que tendrà,que els hi faci esclatar els ulls, als que només hi veuen en blanc i negre, als botxins, als torturadors, als sense ànima, als assasins d'idees de pobles cultures i als seus amos.
Jordi, tot queda resumit en allò de:
"Els nostres somnis, els vostres malsons"
Salut...i a somiar molt!
Publica un comentari a l'entrada