Recent arribat d'un periple de 24 hores entre Ripoll, Vic, Barcelona...i els trens respectius. Se'm tanquen els ulls del cansament. Durant el sopar, el 30 minuts parla del Pakistan i les seves condicions laborals. No me'n puc estar de penjar-ho al bloc, penso. Un cop a l'habitació, sona l'Elèctrica Dharma, encenc l'ordinador i començo a escriure. La dada que em queda gravada, el preu de cost d'uns texans d'una coneguda marca americana: 3 euros. Les hores passades a fàbrica pels treballadors: 48h/setmana mínim. El sou: 130 euros. El preu d'aquest pantaló a les botigues d'Occident: 50 euros mínim.I som capaços de viure tranquils...
1 comentari:
Jo també vaig anar a dormir amb els pèls de punta. Però a les 7.30 sona el despertador, el microones escalfa el te, les torrades ja fan olor, escolto la ràdio mentre esmorzo, agafo la bossa i surto de casa per un dia nou. El que vull dir és que costa molt pensar cada dia en combatre les injustícies, però que s'ha de fer. Compto amb tu!
Publica un comentari a l'entrada