divendres, 22 de febrer del 2008

l'home de la guardiola

Aquest matí he anat al Mercat del barri a encarregar les darreres viandes per la calçotada de Diumenge, a penjar uns quants cartells més i fer una mica de publicitat de l'assumpte entre els veïns i veïnes que hi compraven. Entrant amb l'mp3 a l'orella, se m'ha acostat un home amb una guardiola a la mà. He alliberat les orelles per escoltar-lo, em demanava diners per lluitar contra la Sida. Mentre remenava les butxaques en busca d'alguna moneda, l'home (entranyable com pocs) m'explicava que fa 24 anys que és portardor del VIH i em donava uns quants consells preventius (més enllà del clàssic póntelo, ponselo). De sobte, l'home m'ha posat una enganxina (la que donava a tot aquell qui col·laborava). Jo encara no havia trobat res, però el que m'ha dit m'ha fet pensar tot el dia. "Gràcies per escoltar-me, noi. Massa dies he passat aquí i la gent no es digna ni a mirar-me a la cara, només per això ja t'ho mereixes. Gràcies". Textual. Just l'home em deia això he localitzat una moneda i la he ficat a la guardiola. M'he acomiadat i li he desitjat sort.

I tot el dia que hi vaig pensant, en la sensació d'aquesta gent de sentir-se exclosos de la societat. I en com és de fàcil parar la orella i atendre el del costat que et parla, el coneguem o no el coneguem. Però el que m'ha esgarrifat és el fet de comprovar que en unes altres circumstàncies, poder jo tampoc hauria aturat la música i el meu pas per veure què volia l'home de la guardiola.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Realment. El problema tampoc és el que pugui demanar, tenir, o ser víctima la gent. Habitualment, som racistes dels homes amb guardiola!
De veritat que jo que treballo al centre, em passo mitja vida fugint-ne, se me'n refot totalment l'aspecte que puguin tenir lo que realment m'acollona és la GUARDIOLA.
I en això, com en tot, n'hi ha de bons i de dolents però paguen justos per pecadors. Estem massa habituats a la llei occidental de la picaresca.

Felip ha dit...

Ho fem tots, això de "fugir" d'aquestes persones alguna volta. Hi haurà molta gent com aquest home, que necessitarà més que res que algú l'escolte, i si jo sabera que és així, de ben segur que em detindria amb tots i cadascun dels que trobara pel carrer. Ara, mai saps que t'hi pots trobar...