I és que resulta impressionant perdre's enmig de la gentada, sota les guites, els gegants o les maces, al ritme de la música i amb un bon glop de barreja.
No fan falta grans cartells anunciant la festa, ni grans actes a pensar. La gent es torna boja amb la captivadora tradició i els seus símbols.
Si a tot això hi sumem que venia amb nosaltres la Irene des de Madrid, les grans retrobades enmig de les barraques i un concert que mai defrauda...nit complerta.
...llàstima que toqués baixar a Barcelona a quarts de cinc de la matinada!
Un moment del passacarrers i la guita. Es nota que la càmera no xuta?
7 comentaris:
Quina party mare meva.
Quina enveja, jo no hi he anat mai.
Salut
Edgar
Un ocellet que des de fa anys tampoc es perd la patum em va dir que t'havia vist per allà... no te'n perds ni una!!
salut!
Osti, la Patum!! També ho tinc pendent això...
...ara que hi penso, tinc una llista taaaaan llarga de coses que vull fer....i no tinc temps per fer-les!
Em calen més dies de més hores....o un curs de gestió del temps!!!
UEPSSS, a la pròxima aventura catalano.castellana( i potser palestina) m'apunto!! ja li vaig dir al david!!
salut i intifada!
En pro de la cultura, els follets el dissabte van aprendre a ballar els nans nous - versió curta!
Hola soc la Gema,
He obert un nou bloc "Història d'una Mare" i es molt interesant.
T'hi espero.
Gema
www.mengemdelcor.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada