Hi ha una sèrie de gent en aquesta ciutat que pretenen que marxem, els fem nosa per les nostres ganes de participar, de teixir xarxa entre aquells i aquelles que caminem pels seus carrers i de donar vida a la ciutat tot autoorganitzant-nos, de mil maneres i formats diferents, als barris. No, no vivim pendents del guanyador de l'Operación Triunfo o del darrer expulsat del Gran Hermano. Probablement vivim elaborant projectes, construïnt alternatives i omplint buits que la pròpia administració no cobreix.
Però ells i elles, hipòcrites com poques, no dubten a excloure interessadament col·lectius sencers de gent sota pretextes de dubtosa validesa. I prohibeixen actes. El que fan és prohibir-los sense dir-ho clarament. Difícilment diran que no, però posaran tots els pals possibles a les rodes per aturar allò que no sia del seu interès emparant-se en les ordenances municipals, que sigui dit...tela amb les ordenances municipals de la cosmopolita i moderna Barcelona.
Potser la solució és encarar les festes i actes populars cap a la turistada que cada dia va arribant a la ciutat-aparador del mediterrani, i és que ben mirat, potser si ens vestim d'aborígens barcelonins i juguem a participar d'allò que ens envolta tot parlant català i amb una barretina al cap, encara ens respectaran com a peça de museu enmig del parc temàtic-centre comercial gegant en què estan convertint la ciutat.
Però no, no marxarem. I no només no marxarem, sinó que continuarem mirant d'imposar una mica de seny i coherència enmig d'aquesta orgia uniformitzadora.
Com deien els Kortatu, "siempre queda molestar".
A la merda!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada