Que Déu nostrusenyor ens agafi a totes confessades llegint articles com aquest. Tot un exemple de manca de rigor periodístic i d'objectivitat, deixant-se portar per la tendència actual del poder de vincular qualsevol mostra de dissidència política amb el sistema, en satèl·lits d'ETA. És el recurs fàcil, el recurs fàcil per eliminar-la i per demostrar a la població que qüestionar segons quines coses només ho fan els malos de la pel·lícula.
En cap cas defensaré l'ús de les armes per a imposar unes idees, però tampoc permetré el tot s'hi val per a erradicar un problema que entenc té més profunditat de la que aquesta gent pretén demostrar i que a més, té més d'un culpable.
D'altra banda, potser ens hauríem de qüestionar qui està net en aquest país per condemnar la violència, i és que només cal buscar entre els càrrecs empresarials més importants de l'estat espanyol (en constant relació amb els successius governs estatals) per a trobar antics dirigents franquistes amb una llarga trajectòria altament tacada de sang.
Que diaris com El País escriguin pamflets d'aquesta mena al més pur estil d'El Mundo o La Razón té delicte. I em continua deixant bocabadat que fent-se tot el que s'està fent, la rutina diària continui de la mateixa manera que sempre a tot arreu. Fàstic. Torna a fer fàstic.
1 comentari:
El País és un diari fet expressament per irritar als catalans.
La Razón, en certa manera, pot arribar a fer gràcia. Però el país toca els collons.
És una mica com si diguessin "va, vinga, ara els hi explicarem a aquests catalanets tontets com funciona el món".
I sí, fàstic és una bona expressió.
Una Salutació!
Publica un comentari a l'entrada