A vegades millor és callar i escoltar les cançons. I en casos com aquest, amb lletres tan clares i contundents, encara més. Subscric totalment el que diu aquesta peça, del darrer disc d'en Pau Alabajos, Teoria del caos. Serà qüestió de recomanar-lo, i és que quin art que s'ha de tenir per dir les coses d'aquesta manera...i que a sobre soni bé.
Aquí us el deixo.
1 comentari:
I tant! altament recomanable! I si teniu la oportunitat de veure'l en directe encara més... el dia de SAnt Jordi el vaig anar a veure a la UB, en unes jornades per la llengüa i va ser un concertillo del tot curiós! Amb la lectura poemes convertits en autèntics manifestos.
Per cert Pablo... puc fer un xic de publi?? No us perdeu l'Enderrock d'aquest mes amb molt de Pau Alabajos i encara més de Cesk Freixas!
ja està!! jeje
;)
Publica un comentari a l'entrada