Copenhaguen (II)

Mirarem d*actualitzar des d*aqui amb les dificultats logiques del canvi de teclat. Falten accents...falten apostrofs...tota una aventura!

Despres d*un dia mati i migdia plagat d*avions, aeroports i sales d*espera, a quarts de 5 ja era a la capital danesa. Curios que el contratemps maxim que he tingut ha estat el retard de les maletes a l*hora de sortir per la cinta, no del vol. 

He arribat just quan l*acte comensava. Important presencia de marroquins enviats per l*ambaixada per a boicotejar l*acte i clixar els ponents saharauis tot fent-los fotos i amenasant (quin mal a la vista fa escriure aixi, coi). El cas es que la xerrada s*ha hagut de practicament suprimir i tot ha quedat en el passi d*un contundent video sobre la situaciø als territoris alliberats i amb el parlament de lAbba, un dels ambaixadors del Polisario a Dinamarca. Impressionant discurs, ple de rabia i a la cara daquells que venien a perpetuar la repressiø del poble saharaui fora de les seves fronteres. Les pressions dels Socialdemocrates han aconseguit escapsar l*acte, pero el resultat es per estar-ne orgulløs. Hem escenificat prou be la situacio que es viu alla. M*impacten les paraules d*agraiment dels saharauis presents, que encara no entenen com he vingut des de Barcelona pels actes preparats per avui i dema. Paraules que omplen dempenta per seguir-la liant grossa.

Acaba l*acte, tothom marxa...pero jo em quedo amb Gustavo, l*uruguaia que m*acull a casa i Jose, un colombia que parla un perfecte catala i que es dedica a fer documentals (en breu us passare el darrer que ha fet...per flipar!). M*ensenyen el local...una mena de Casal de Joves municipal...pero amb molt contingut politic i molt vinculat als moviments antisistema de la ciutat. Increibles projectes els que hi caben alla dins, tot un tresor. 

Ens posem  a parlar i se*ns fan les tantes. El colombia cap a casa...i Gustavo em porta a menjar una pizza de Shawarma a un establiment de membres del PKK. Darrere de cada persona que em presenta aquest home hi ha una historia, un moviment revolucionari de qualsevol punt del planeta...o un projecte contundent. Increible. 

Marxem a casa i esgotem la nit repassant la historia de la politica internacional i com no, la curiosa politica interior danesa...i la de casa, la dels Paisos Catalans. Breu passada per Euskal Herria, on tenen bastants contactes...i surt a la conversa el tema dels castellans (omnipresents darrerament). No arreglem el mon, pero continuem generant discurs. Com m*agrada. Al tanto la connexio que te aquest home: Eduardo Galeano. De les que fa historia. Aixo promet!

Dema Primer de Maig. Tothom em diu que val molt la pena. El Partit Comunista daqui ens ofereix muntar paradeta per difondre el projecte i traiem a gent del Polisario a l*escenari davant de 15.000 persones que s*esperen. A seguir difonent la idea.  

I ja plego, aixo descriure amb teclats estranys no fa per mi...

øæå!