Dignitat

3000 persones al carrer pel Franki malgrat la persistent pluja. Crits de ràbia i indignació. Calia sortir al carrer, pel de Terrassa però també per tantes i tantes altres coses. Perquè no pot ser que existeixi amb aquesta impunitat aquesta doble forma de jutjar els actes. No pot ser que assassins amb totes les lletres de la paraula siguin absolts (cas Roger Albert) o compleixin penes circumstancials i al sortir es presentin tranquil·lament a les eleccions quan, en un altre racó de l'estat s'il·legalitzen idees en base a determinats assassinats.
No pot ser que s'estiguin cremant locals al País Valencià en funció de la seva inclinació política i no passi res i aquí es porti davant l'Audiència Nacional més d'una vintena de joves per cremar retalls de paper amb una foto concreta.
I ja és el súmmum els dos anys i els set mesos de presó per ultratge a la bandera i desordres públics.
Algú encara se'ls creu?
Dissabte, al metro i ben moll, pensava en l'exemple de dignitat que havíem transmès. Res no va aturar la gent, ni el mal temps, ni la poca difusió mediàtica de la convocatòria, ni (l'un cop més) desmesurat desplegament policial, que no està de més recordar a càrrec de qui estan.
Perquè si no sortim ara...quan sortirem?