Pocs projectes he conegut jo que m'hagin impactat tant com el que vaig conèixer i del que vaig tenir opció de participar "activament" durant 8 dies aquest mes d'Agost passat a San Salvador de Jujuy.
San Salvador és la capital d'una de les províncies més pobres de l'Argentina, per no dir la que més, però també és la capital de la província amb l'historial més combatiu de tot el país. Pel que expliquen, en temps de la dictadura, la Triple A (la temuda Alianza Anticomunista Argentina) tenia sempre feina a fer al nord-oest argentí. Ara, a qui se li acumula la feina és a la policia i a les màfies que actuen en connivència amb el governador local i el govern central, i és que just el dia abans que arribés jo, un encaputxat va segrestar la filla de Carlos "Perro" Santillán, líder piquetero de Jujuy, quan estava sola a casa seva. A més, la ciutat era parada obligatòria en la ruta ferroviària més important de l'Amèrica del Sud, la del Ferrocarril del Oeste, que va ser aturada per les privatitzacions dels anys 90 del govern de Menem però no desmuntada, fet pel qual la carretera que et porta a Bolívia travessa diversos cops la via del tren encara present 20 anys després i compta amb una decoració paisatgística d'allò més curiosa, amb desenes de trens abandonats i repartits al llarg de 200 km de carretera.
A la ciutat, l'Ajuntament ha aprofitat l'antiga estació com a espai polivalent per a exposicions, concerts i altres activitats de caire cultural, i a sobre les antigues vies que travessaven la ciutat, s'hi ha alçat la villa de "El Chingo", on hi viu la gent més desafavorida de la ciutat i amb cases alçades literalment a sobre la via que, per posar un exemple, travessa el terra del menjador com si res.
Entre la via i l'estació, hi queden els antics "galpones" del tren, l'espai on s'arreglaven els trens i on deixaven els aparells que quedaven fora de circulació. Allà, gent provinent de diverses organitzacions sindicals, agrupacions barrials i col·lectius diversos van decidir ocupar els espais i autoorganitzar-se, impulsant tallers de quítxua (la llengua autòctona del lloc abans del genocidi indígena dels segles XV i XVI), menjadors populars per als més desafavorits, una biblioteca popular i moltes altres activitats del tot gratuïtes.
A banda, les assemblees setmanals serveixen per traçar les accions a emprendre tant internament a l'espai com de cara a la resta de la ciutat, i és que els galpones han estat punt de partida de diverses vagues i mobilitzacions populars per l'abstenció a les eleccions generals entre d'altres, mirant de mantenir a molta gent al marge de la xacra més important que afecta la zona: el consum de cocaïna i pasta base.
Estic segur que hi ha molts Galpones Recuperados com els de Jujuy repartits pel món, com hi haurà molts com l'Agrupación Barrial Avelino Bazán, la Corriente Clasista y Combativa, la Comisión de Derechos Humanos de Jujuy (bestial tasca la que fan per la recuperació de la memòria històrica i el càstig als culpables de desaparicions al llarg de la dictadura), el Movimiento Social Tupaj-Katari, els Grupos de pueblos originarios, entre d'altres...i sort en tenim, i és que mentre quedin focus de resistència com aquests escampats arreu podem parar tranquils (dins l'activitat necessària per mirar de transformar l'estat de la qüestió, és clar!)
Ja per acabar us deixo un vídeo gravat dins dels galpones, els amics de Radio Roots tocant a principis de 2007 a benefici del projecte col·lectiu i aquest enllaç d'àudio amb una entrevista al Perro Santillán a les movilitzacions contra la visita d'en Bush a Mar del Plata fa 2 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada