.jpg)
Un dels motius que em van impulsar a creuar l'Atlàntic i arribar-me a Buenos Aires era el moviment de les Madres de Plaza de Mayo, des de fa uns quants anys que seguia el que anaven fent a través d'internet o aprofitant alguna de les aparicions puntuals a prop de casa. El cas és que em vaig plantar a la Capital Federal amb un objectiu ben clar: anar a veure les madres a la plaça un Dijous...i fer les voltes a la plaça amb elles.La marxa comença cada Dijous a les 15h, impertorbablement des de fa més de 30 anys. Jo m'hi vaig arribar amb bastant de marge, per allò de veure què passa a la plaça abans de la marxa.
El desplegament de l'organització era bastant important...un parell de petites furgones amb tot el material que venien a la paradeta (samarretes, calendaris, llibres, revistes, discos...de tot)...i unes quantes madres amb el característic mocador blanc al cap allà venent el material i atenent a qualsevol curiós que, com jo, tingués ganes d'intercanviar impressions.
Quan quedaven uns 5 minuts per l'hora va aparèixer Hebe de Bonafini...líder de l'organització i dona a la qual admiro profundament. Diria que mai havia sentit alguna cosa similar...després que despleguessin la pancarta (veure foto), vaig tirar unes quantes fotos i ràpidament ens vam sumar amb el Markos a voltar la plaça, en silenci, caminant lentament...sentia que estava assistint a quelcom amb grans dosis d'història i rebel·lia. Impressiona molt veure autèntiques àvies que Dijous rere Dijous van fins la plaza de Mayo simplement pel fet de voltar i continuar clamant per l'aparició dels seus fills desapareguts durant la dictadura militar argentina (de la qual en parlaré properament) i la distribució de la riquesa.
Disfruteu del vídeo del discurs que, com cada dia després de la marxa, fa la Hebe de Bonafini megàfon en mà. Disfruteu de totes i cada una de les paraules, potents i contundents com si de projectils estiguéssim parlant.
la marxa a punt de començar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada