dimecres, 21 de novembre del 2007

l'eterna angoixa dels relleus i els nous horitzons

Porto uns dies satisfet, content de veure que el projecte pel qual tant havia lluitat i en el que tants esforços vaig abocar, té continuitat en forma de 3 persones que volen assumir-ne el lideratge. Feia vora 1 any que estava envaït per l'angoixa de no saber què seria de la criatura que tanta gent durant 10 anys d'existència havia fet créixer. Frases com "ja ho estic deixant", "jo ja no sóc..." o "en un parell de mesos plego si no canvia..." les havia repetit i pensat massa cops, però la convicció en el projecte m'impedia fer el pas definitiu deixant la qüestió purament "en calces".

Però la meva addicció a associar-me i generar projectes varis, em portava a emmerdar-me en més coses a mitges, projectes que m'interessaven i en els que fa anys que crec fermament però en els que no podia participar plenament perquè per desgràcia els dies de 48h encara no s'han inventat (temps al temps...). I així he passat un temps, anclat en projectes en els que ja portava massa anys i sense opció per obrir segons quines noves mires.

I heus ací que la meva satisfacció de la que parlava al principi es deu al fet que per fi puc encaminar-me cap a nous horitzons amb la tranquil·litat que al barri algú continuarà generant xarxa i alternatives, algú continuarà sortint-se de la línia marcada, arrambant espatlles amb el del costat i treballant, vingui d'on vingui l'altre, per a millorar l'entorn immediat en què vivim, que no és Barcelona per molts que alguns ens en facin broma, és Les Corts.

I és que ja estem en ple procés de relleu i a la vegada, estic engrescadíssim amb altres nous objectius, en una altra associació (la de tota la vida des que tenia 11 anys) treballant per a donar suport a 10 agrupaments que arreu del territori del Barcelonès treballen dia a dia, arrambant espatlles amb el del costat i treballant, vingui d'on vingui l'altre, per a millorar l'entorn immediat en què viuen.

I és que tot acaba sent el mateix es miri com es miri!

6 comentaris:

e. ha dit...

molt béee!

visquin els bons relleus!! :)

eva ha dit...

Visca!

Anònim ha dit...

Que coneguda aquesta sensació… quan has invertit tants esforços en un projecte que t’ha portat tantes satisfaccions, mai no acabes de trobar el moment de marxar...tot i saber que la gent que s’hi queda, ho faran tan bé o millor que tu!
Així que, irremeiablement, et mantens allà al peu del canó encara que el que t’agradaria és tenir prou força per desvincular-t’hi (encara que sigui una mica)i així poder comprometre’t del tot en allò que ara no li trobes un raconet!

Però bé.....jo també estic en procés de “desintoxicació” (si més no de les unitats...), aquest any és l’últim encara que a l’agrupament ningú no s’ho cregui! jejeje
Mentrestant seguiré provant d'aconseguir la fórmula màgica per inventar els dies de 48 hores!


Molta sort en aquests nous objectius!
Ens veiem per allà!

Pep ha dit...

Nen, això et passa per deixar el llistó tan amunt !

Aleshores la gent ceu que no serà capaç de fer-ho millor o ni tan sols igual de bé ! I és clar llavors és quan tu no veus ningú amb prou ganes ni capacitat de posar-s'hi ...

Conclusió: No ho facis tan bé.

Ai no ! Espera ... es tractava de fer-ho just al contrari, oi ?

TANT COM PUC !

^__^

brufus ha dit...

felicitats per la feina i per la satisfacció que et dóna haver-la fet.

i ja saps que jo mai escoltaria Els Pets, ans el contrari.

Flametes ha dit...

Au va! que tampoc és un drama! El projecte continuarà peti qui peti!
Que hi ha moltíssima gent darrera amb la teva mateixa addicció i cap ganes de rehabilitar-se.