Dissabte vam fer cap a la Patum amb l'Esteve. Aquest any m'ha estat impossible pujar Dijous o Diumenge, així que em vaig haver de conformar amb l'impressionant passacarrers i la festota de les barraques. No sé què deu tenir aquesta festa que, havent-hi anat tan sols un parell d'anys, m'ha captivat tant.
I és que resulta impressionant perdre's enmig de la gentada, sota les guites, els gegants o les maces, al ritme de la música i amb un bon glop de barreja.
No fan falta grans cartells anunciant la festa, ni grans actes a pensar. La gent es torna boja amb la captivadora tradició i els seus símbols.
Si a tot això hi sumem que venia amb nosaltres la Irene des de Madrid, les grans retrobades enmig de les barraques i un concert que mai defrauda...nit complerta.
...llàstima que toqués baixar a Barcelona a quarts de cinc de la matinada!
dimecres, 28 de maig del 2008
dimarts, 27 de maig del 2008
Saó
Diu el diccionari que "saó" vol dir "estat de la terra, resultat d'una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la", i també és el nom que els de La Gossa Sorda han triat pel seu nou disc.Llegeixo a l'Enderrock (per cert, gran revista de música en català amb grans i variades propostes musicals al seu interior que tothom hauria de conèixer...) la resposta que donen els membres del grup al perquè d'aquesta denominació. Cito textualment, que val la pena: "La realitat oficial, la que es veu per la tele, només ens oferix sequera d'idees i desert cultural. L'alternativa a la sequera és la saó. Pensem que calen tempestes d'idees i rieres plenes de compromisos per ofegar totes les sequeres cròniques i tots els deserts que patim. Simplement volem fer la nostra humil aportació a aquesta saó."
I aquesta humil aportació ha resultat ser un tros de disc amb brillants aportacions externes com la col·laboració de Rodrigo de Pirat's Sound Sistema a Camals Mullats o els vents dels Obrint Pas al llarg de tot el disc, que donen un altre aire al so de La Gossa.
dijous, 22 de maig del 2008
dimarts, 20 de maig del 2008
Increíbles notícies de bon matí
Et lleves, encens l'ordinador...baixes el correu...i et trobes això.
I no t'ho pots creure, i al·lucines...i t'adones que això és la viva imatge de que tot, absolutament tot, és possible.
I no t'ho pots creure, i al·lucines...i t'adones que això és la viva imatge de que tot, absolutament tot, és possible.
Etiquetes de comentaris:
coses que passen,
reflexions en veu alta,
trencant fronteres
Tan a prop i tan lluny a la vegada
Tot just ara fa 24 hores que vaig tornar del periple de cap de setmana per Castella. A destacar cada una de les hores i els minuts passats al costat de la gent d'allà, hospitalària i sorprenent com sempre.Divendres a la tarda pujava a l'avió que em portava a Madrid amb ganes de veure la gent coneguda d'allà i de conèixer-ne de nova, però també amb ganes de, ni que fos de manera simbòlica, donar suport a les organitzacions que treballen per l'alliberament social i nacional de Castella, que com ja vaig parlar en el seu moment, viuen un moment molt especial gràcies a la repressió exercida per l'Estat Espanyol.
Entranyable nit de Divendres pels carrers de Madrid i Dissabte al matí, carretera i manta cap a Becilla de Valderaduey. Em sorprenen els impressionants paisatges que ens engoleixen en sortir de Madrid i la de quilòmetres d'autovia gratuïta de la què gaudeixen ;). El cas és que el viatge està plagat de castells, pobles amb un toc medieval molt màgic i grans extensions de camps de blat i civada i els seus corresponents colors.
A Becilla, ens endinsem en les activitats preparades i en la gent, que no defrauda mai amb les seves impressionants acollides i constato el que ja fa temps que em ronda pel cap: cal sortir de casa, cal moure's...i cal anar a conèixer gent d'altres bandes i amb altres realitats.
No tornaré a parlar de ponts ni connexions, ja ho he fet també en d'altres ocasions. Tampoc parlaré de xarxes teixides a base de somriures i vivències curtes però intenses.
Avui tanco l'escrit parlant de sensacions, les que t'acosten tant a tot un col·lectiu de gent tot i estar tan lluny.Entranyable nit de Divendres pels carrers de Madrid i Dissabte al matí, carretera i manta cap a Becilla de Valderaduey. Em sorprenen els impressionants paisatges que ens engoleixen en sortir de Madrid i la de quilòmetres d'autovia gratuïta de la què gaudeixen ;). El cas és que el viatge està plagat de castells, pobles amb un toc medieval molt màgic i grans extensions de camps de blat i civada i els seus corresponents colors.
A Becilla, ens endinsem en les activitats preparades i en la gent, que no defrauda mai amb les seves impressionants acollides i constato el que ja fa temps que em ronda pel cap: cal sortir de casa, cal moure's...i cal anar a conèixer gent d'altres bandes i amb altres realitats.
No tornaré a parlar de ponts ni connexions, ja ho he fet també en d'altres ocasions. Tampoc parlaré de xarxes teixides a base de somriures i vivències curtes però intenses.
I com no podia ser d'una altra manera, el vídeo és el que és. Pareu atenció a la lletra, si no us agrada la música estrident, feu un esforç i escolteu amb deteniment...en cas contrari...Rock'n'Roll!!
Etiquetes de comentaris:
diari de motxilla,
reflexions en veu alta,
trencant fronteres
dijous, 15 de maig del 2008
Manifest blocaire contra els transvasaments
El col·lectiu de blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.
-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.
-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.
-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.
Des de Barcelona i responent a la crida de l'Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008
Ja n'hi ha prou d'aquest color!
Hi ha una sèrie de gent en aquesta ciutat que pretenen que marxem, els fem nosa per les nostres ganes de participar, de teixir xarxa entre aquells i aquelles que caminem pels seus carrers i de donar vida a la ciutat tot autoorganitzant-nos, de mil maneres i formats diferents, als barris. No, no vivim pendents del guanyador de l'Operación Triunfo o del darrer expulsat del Gran Hermano. Probablement vivim elaborant projectes, construïnt alternatives i omplint buits que la pròpia administració no cobreix.
Però ells i elles, hipòcrites com poques, no dubten a excloure interessadament col·lectius sencers de gent sota pretextes de dubtosa validesa. I prohibeixen actes. El que fan és prohibir-los sense dir-ho clarament. Difícilment diran que no, però posaran tots els pals possibles a les rodes per aturar allò que no sia del seu interès emparant-se en les ordenances municipals, que sigui dit...tela amb les ordenances municipals de la cosmopolita i moderna Barcelona.
Potser la solució és encarar les festes i actes populars cap a la turistada que cada dia va arribant a la ciutat-aparador del mediterrani, i és que ben mirat, potser si ens vestim d'aborígens barcelonins i juguem a participar d'allò que ens envolta tot parlant català i amb una barretina al cap, encara ens respectaran com a peça de museu enmig del parc temàtic-centre comercial gegant en què estan convertint la ciutat.
Però no, no marxarem. I no només no marxarem, sinó que continuarem mirant d'imposar una mica de seny i coherència enmig d'aquesta orgia uniformitzadora.
Com deien els Kortatu, "siempre queda molestar".
A la merda!
Però ells i elles, hipòcrites com poques, no dubten a excloure interessadament col·lectius sencers de gent sota pretextes de dubtosa validesa. I prohibeixen actes. El que fan és prohibir-los sense dir-ho clarament. Difícilment diran que no, però posaran tots els pals possibles a les rodes per aturar allò que no sia del seu interès emparant-se en les ordenances municipals, que sigui dit...tela amb les ordenances municipals de la cosmopolita i moderna Barcelona.
Potser la solució és encarar les festes i actes populars cap a la turistada que cada dia va arribant a la ciutat-aparador del mediterrani, i és que ben mirat, potser si ens vestim d'aborígens barcelonins i juguem a participar d'allò que ens envolta tot parlant català i amb una barretina al cap, encara ens respectaran com a peça de museu enmig del parc temàtic-centre comercial gegant en què estan convertint la ciutat.
Però no, no marxarem. I no només no marxarem, sinó que continuarem mirant d'imposar una mica de seny i coherència enmig d'aquesta orgia uniformitzadora.
Com deien els Kortatu, "siempre queda molestar".
A la merda!
dimarts, 13 de maig del 2008
Dignitat
3000 persones al carrer pel Franki malgrat la persistent pluja. Crits de ràbia i indignació. Calia sortir al carrer, pel de Terrassa però també per tantes i tantes altres coses. Perquè no pot ser que existeixi amb aquesta impunitat aquesta doble forma de jutjar els actes. No pot ser que assassins amb totes les lletres de la paraula siguin absolts (cas Roger Albert) o compleixin penes circumstancials i al sortir es presentin tranquil·lament a les eleccions quan, en un altre racó de l'estat s'il·legalitzen idees en base a determinats assassinats.No pot ser que s'estiguin cremant locals al País Valencià en funció de la seva inclinació política i no passi res i aquí es porti davant l'Audiència Nacional més d'una vintena de joves per cremar retalls de paper amb una foto concreta.
I ja és el súmmum els dos anys i els set mesos de presó per ultratge a la bandera i desordres públics.
Algú encara se'ls creu?
Dissabte, al metro i ben moll, pensava en l'exemple de dignitat que havíem transmès. Res no va aturar la gent, ni el mal temps, ni la poca difusió mediàtica de la convocatòria, ni (l'un cop més) desmesurat desplegament policial, que no està de més recordar a càrrec de qui estan.
Perquè si no sortim ara...quan sortirem?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

