La foto de capçalera d'aquest blog, dels millors records gràfics que conservo d'aquella estada al desert. Recull la tendresa del moment, amb els 3 nens jugant hores i hores amb la duna i quatre trossos de plàstic trencats...i com no, per mi, la persistència que estan demostrant com a poble després de 33 anys vivint dividits pel mur construït pel Marroc, reprimits als territoris ocupats i subsistint precàriament als campaments de refugiats.
Però de tot el que vaig endur-me d'allà, em quedo indubtablement amb la dignitat i l'actitud amb què insisteixen amb la seva lluita diària i arreu del planeta.
Però de tot el que vaig endur-me d'allà, em quedo indubtablement amb la dignitat i l'actitud amb què insisteixen amb la seva lluita diària i arreu del planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada