Després d'un cap de setmana de bogeria amb moments de feina i d'esperança i amb moments de (massa) disbauxa, torno a plantar-me a la nit de Diumenge amb un to sensiblón i melancòlic. Hauré d'inagurar la categoria "la cançó de Diumenge a la nit".
Avui, una dels mítics Celtas Cortos. Ja fa massa anys que m'acompanya en els dies fotuts!
Bona setmana!
2 comentaris:
Els diumenges al vespre sempre són així...és el moment del cap de setmana que pares i penses: "demà a treballar altre cop". Potser la "cançó del diumenge a la nit" hauria de ser animada?
Petonss
Quant de temps feia q no la sentia!!!
Quantes vegades he sentit el que descriu aquesta cançó...
i quins records!
Ànims amb aquestes tardes de diumenge!;)
Publica un comentari a l'entrada