dimecres, 24 de setembre del 2008

362 dies de bogeria

A 3 dies de complir-se un any de la presentació pública del disc i el projecte, miro enrere i no trobo paraules per definir tot el que ha envoltat aquest camell i els tres nens que pugen la duna.
Els records del mes de Març de 2007, quan el projecte es veia com una autèntica bogeria, comencen a difuminar-se després de tants mesos de vida. Mesos de reunions, de contactar amb gent diversa que ens fes un cop de mà i amb els grups que havien de posar la sintonia a la bogeria. Mesos de recollir discos per tot arreu i de mesclar-ho tot. Mesos de sel·lecció de cançons i d'alguna gravació furtiva fins que, finalment, vam haver de preparar la festa de presentació.
A partir d'aquí, a fer arribar el disc a tot arreu: Des del Terra de València fins a la llunyana ciutat de Tòquio passant per mitja Europa i moltes viles i ciutats dels Països Catalans, a més de mirar d'organitzar-hi presentacions que permetessin difondre el projecte i, sobretot, la situació que es viu al Sàhara Occidental. Llocs tan diversos com Madrid, Benidorm, Torredembarra o Les Corts ja ens han acollit, i hem aconseguit gravar un reportatge per a TeleMadrid (si si, TeleMadrid!), a més de distribuïr 3000 còpies de la criatura.
De cara al futur, noves presentacions tirant cap al nord, cap al sud, i anant a l'estranger: Aragó i Castella semblen dos objectius prou factibles mentre intentem materialitzar el que un dia també vam parir com una bogeria impossible d'acomplir, baixar i muntar-ne una de grossa als camps de refugiats sahrauís.
En breu, més novetats!

Amb totes vosaltres...el reportatge per a TeleMadrid!

2 comentaris:

sònia ha dit...

I aquest post va molt relacionat amb l'anterior....no només per la temàtica, sinó també, i sobretot, pel títol!

Persistència és el que cal per a fer realitat somnis com aquest...i a tu d'això no te'n falta!

Felicitats!!;)

pablo ha dit...

...ja serà menys tot plegat!!
i pels que pregunten...està en castellà perquè era un reportatge específic per un programa de TeleMadrid.
Amb la intro del disc en castellà ja en tinc prou!