Tot just fa una setmana, sobre aquestes hores, estava aterrant per primer cop a terres alemanyes. Em disposava a passar una setmana a Berlin, ciutat que feia anys que tenia ganes de visitar per les bones referències que m'havien passat.
Es tractava d'aprofitar el pont de Tots Sants (amb un extra de dos dies demanats a la feina...) per conèixer al màxim la ciutat i la seva gent. A més hi havia un parell d'al·licients extres, hi havia gent d'allà que m'havia contactat per fer la distribució del disc
EsperanSaharaui allà i a més, els amics de
Che Sudaka tot just hi passaven 3 dies de la seva llarga
gira i m'havien convidat a viure'ls amb ells.
El cas és que una de les primeres coses que vaig fer va ser contactar amb en Hölger, del col·lectiu musical
Lucha Amada, que té la botiga Fusion en ple barri de
Kreuzberg, el barri més combatiu de la ciutat. Així, en una tarda freda i plujosa vam anar a parar al local de la botiga, compartit amb l'organització antifeixista més important d'Alemanya:
Antifaschistische Aktion. Després de deixar-li unes quantes còpies, amb l'ajut d'en Hölger, ens vam endinsar en la investigació de qui eren i què feien aquests nuclis repartits pel país.
L'organització, nascuda els anys 20 per plantar cara a l'auge del partit nazi, en una època en que començaven a succeïr-se agressions diverses a mans de militants de l'NSDAP. Així, una part de l'SPD (el gran partit socialista d'Europa) i el KPD (un dels partits comunistes més importants del continent), van unir esforços per plantar cara als nazis, que poc a poc anaven fent-se forts. El logo actual (a la capçalera del post) amb una bandera roja i una negra, respon a la unitat d'acció dels sectors més autònoms i els comunistes. Quan es va crear, el logo estava format per un parell de banderes roges, simbolitzant l'unitat entre socialistes i comunistes.
La història va acabar com va acabar, però una de les coses que més m'ha sorprès del viatge ha estat el tractament que es fa a Alemanya d'aquesta transició (que en res s'assembla a d'ací). Un monument bestial d'homenatge a les víctimes jueves a Europa, discursos del canciller demanant perdó periòdicament...i moltíssima consciència entre la ciutadania al respecte. Jo ja ho havia viscut fa 3 estius, quan per casualitat en plenes festes de Gràcia vaig conèixer en Max, un alemany d'Stuttgart militant de l'SPD que es posava com una moto quan algú el vinculava (ni que fos de broma) amb els nazis.
Aquests dies ho he tornat a comprovar, fins al punt que els alemanys han erradicat segons quines paraules del seu vocabulari...
deportació o
eutanàsia són termes que ningú utilitza, com si fos un intent d'anar més enllà en l'esforç per passar pàgina. I no només això, a banda de milers de col·lectius locals que continuen fent molta feina a cada poble i cada ciutat, l'Antifaschistische Aktion continua més viva que mai, amb nuclis autònoms arreu d'Alemanya i amb vinculacions amb assemblees antifeixistes d'arreu d'Europa.
L'objectiu: evitar que a Europa rebroti el fantasma del feixisme, que no està tan lluny com a tots ens sembla.
Des que els vaig veure a Piera per primer cop en molt temps, que he recuperat la discografia de la Banda Bassotti, feia un temps que els havia deixat de banda, i mira que m'he tirat molt temps escoltant els seus himnes i mirant de seguir-los als concerts que feien a prop (toquen més aquí als Països Catalans que a Itàlia), però el directe compacte i contundent que vaig veure al Castanyada Rock em va retornar les ganes d'escoltar un a un tots els seus discos, amb una alta càrrega política i social.
