No se va

Victoria de los socialistas venezolanos en las decisivas elecciones del 23 de noviembre de 2008

Sud-Àfrica, Palestina i l'apartheid

Els companys i companyes de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina han organitzat durant el darrer mes de Novembre tot un cicle d'activitats arreu dels Països Catalans sobre la causa palestina. Xerrades, concerts, titelles, passis de pel·lícules i documentals...actes de tot tipus per continuar denunciant la situació que es viu a Gaza i Cisjordània. La Marhaba Palestina, que així s'anomena el cicle, es clourà Divendres vinent amb un acte dels que val la pena assistir, per l'encert en la tria de ponents i per l'excel·lent plantejament del tema a tractar.
El títol: "Conferència: De Sud-Àfrica a Palestina: Aturem l'apartheid" ja parla prou clar. Per a desenvolupar-ho, hi haurà l'exministre del govern sudafricà i líder de la lluita contra l'apartheid Ronnie Kasrils, també hi serà la Hazem Jamjoum, representant de la Campanya Palestina pel boicot, la desinversió i les sancions internacionals contra l'apartheid, i per acabar, la representant de la Xarxa Internacional de Jueus Anti-sionistes, Liliana Córdova.
Tot plegat a les 19h de Divendres 28 de Novembre a l'Aula Magna de la facultat de Geografia i Història de la UB, al carrer Montalegre 6.
Allà hi serem, algú s'anima?

"Tenim allò que no us agrada: el futur"

Mahmoud Darwish

amics de paper

Cap de setmana de reclusió per malaltia, tancat a casa des de Divendres nit amb furtives escapades per feinejar Dissabte al matí i per llogar un dvd Dissabte al vespre. Dies de llegir, d'endreces diverses, de fer el cinèfil compulsivament i de nous descobriments musicals.
A través de la televisió he viatjat de la Sud-Àfrica post-apartheid a les banlieues de París i les seves revoltes de principis dels 90. I de la capital francesa al Belfast i el Londres de mitjans dels 70, escenari repetit en la meva distracció literària d'aquests dies (molt interessant, per cert).
Ja per acabar, i induït per la multitud de referències a Internet, he buscat escoltar alguna cosa dels barcelonins Manel, dels que he llegit molt bones crítiques a la xarxa. Jutgin vostès, però em semblen un grandíssim descobriment que omple de sentit aquesta espècie de fenòmen que s'està generant al voltant d'aquesta gent, que van omplir 3 nits consecutives l'Heliogàbal de Gràcia, on presentaven el seu primer disc.

Aquí, el que em sembla tot un hit del disc:


Ja té collons posar-se malalt just quan comença el cap de setmana, però almenys sembla que ha sigut profitós. A la foto, els meus amics durant aquests dies.

estampes del desert

"La solidaritat és la tendresa dels pobles"

foto: Campament de refugiats sahrauís de Dakhla (Algèria)

L'oblit a Ribesaltes

Hi ha cops que, estant de visita en alguna banda, et trobes amb paisatges o escenaris d'allò més impactants que no t'esperes per res del món. Això és el que em va passar durant la darrera visita al Rosselló, i és que l'autòctona que ens hi acollia, ens acostà a l'antic camp de concentració de Ribesaltes.
Resulta prou sorprenent l'estat en què es troba, pràcticament destruït, i com de complicat resulta accedir-hi, i és que està pràcticament amagat darrere un parc eòlic i les carreteres que antigament hi arribaven, en la seva pràctica totalitat, estan tallades.
Sorprèn també que, l'única part encara controlada per les forces de seguretat franceses, esdevingui avui en dia un centre d'internament d'estrangers, amb tot el què significa 60 anys després de què allò s'anomenés textualment "camp de concentració" amb totes les seves lletres. Que cadascú n'extregui les seves pròpies conclusions. No serà que hi ha qui està interessat en amagar certes parts de la història recent?

Senzillament

11N

Avui fa un any que el van matar. I avui, com cada dia, cal tenir-lo present. A ell, i a totes les víctimes de les punyalades ignorants i feixistes. Aquí l'homenatge en versió nostrada. Possiblement, canviant el nom de l'homenatjat, totes i cada una de les paraules servirien pel cas del metro de Legazpi.



El millor homenatge, la victòria!

El derecho al delirio

Sempre m'ha agradat molt tot el que produeix l'Eduardo Galeano. El considero un autèntic geni, perquè a banda de saber-ne molt de tot, té la gran capacitat d'expressar-ho de manera molt evident i senzilla, molt entenedora, vaja.
En Paco i la Irene m'ho van ensenyar a través dels seus blocs i avui ho penjo aquí, perquè val molt la pena!
A gaudir!

crònica del dia

Perquè ha estat una constant en el dia d'avui. Perquè ja estic fart d'il·lusos/es que estan convençuts que aquest nou lacai del capital als EUA canviarà l'estat de la qüestió tan sols pel fet de ser el primer afroamericà a accedir a la presidència. I perquè si, coi, que sempre guanyen els mateixos a tot arreu...

foto gentilesa de l'Oriol, sempre atent.

Obama o McCain

Avui és el dia. Obama o McCain. Aquesta és la qüestió.
Cansat estic del bombardeig mediàtic pro-Obama. Si, cert que és un pas que en un país on només fa 40 anys existien lleis que emparaven la segregació racial, és un progrés important que un afroamericà estigui a punt de convertir-se en el president. A partir d'aquí, m'esgarrifa l'exèrcit d'il·lusos que creuen que aquest home canviarà el món (com resa el seu eslògan). I és que tot plegat em recorda una mica al "cambio de talante" ZP envers la duresa de discurs d'en Rajoy. Victòria socialista, maniobra de cara a la galeria traient les tropes de l'Iraq i posant-les a l'Afganistan, ús d'unes formes més simpàtiques...però el fons és el mateix, sempre el mateix. Així doncs, el meu veredicte...ni Obama ni McCain!

Però bé, us deixo amb un que sap de què parla. Heus ací un article (i la segona part) d'en Noam Chomsky parlant de la campanya i la crisi. A gaudir!

de bàsquet i banderes...només?

Tot plegat sembla surrealista, però per desgràcia va succeïr el passat 3 d'Abril a les grades del Palau Blaugrana. S'enfrontaven el FC Barcelona i el Maccabi de Tel Aviv, en partit de l'Eurolliga de bàsquet. Un parell de dones, de 28 i 60 anys i membres de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina, decideixen protestar per la situació que viu el poble palestí, aprofitant el ressò mediàtic de l'esdeveniment, lluïnt una bandera palestina de 45 cm i un parell de pancartes d'uns 30 cm cada una en un recinte on, cal dir-ho, també hi havia aficionats del Maccabi lluïnt les respectives banderes d'Israel.
A partir d'aquí, una agressiva intervenció de 8 agents dels Mossos d'Esquadra dins del recinte que acaba amb un home de vora 60 anys i amb el 33% d'incapacitat expulsat del Palau i denunciat per atemptat a l'autoritat, les pancartes de les activistes pro-Palestina estripades i la bandera confiscada temporalment fins que al cap d'una estona els la van retornar. A destacar també els comentaris rebuts per l'home en qüestió, procedent de Castelló de la Plana, que denunciava maltractaments físics i coses de l'estil "háblame en español", massa comuns en els nostres dies i massa desapercebuts en les pàgines dels diaris que cada dia inunden bars i quioscs. Ja em direu si tot plegat no és desmesurat.
Però aquí no acaba l'assumpte, i és que en sortir del recinte i un cop es van trobar amb un tercer membre de la Xarxa d'enllaç amb Palestina, els 8 agents dels Mossos van tornar a intervenir, ja al carrer, amb extraordinària violència, agredint el company que havia acudit a veure-les i retenint les activistes durant vora 1 hora enmig del carrer sense motiu aparent i, òbviament, sense cap número d'identificació visible.
Sembla increíble que encara passin aquestes coses, però més increíble és que tot plegat passi inadvertit. L'escenificació a la vida real de la metàfora "Se'ns pixen a sobre i diuen que plou". Ah! I es repeteix la divisió de símbols que fomenten la violència i els que no, i és que cap bandera israeliana va ser retirada al Palau aquella nit. Perquè serà?

I aquí és quan el discurs dels que ja no són entre nosaltres pren més força que mai: "Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent".

La solidaritat és la tendresa dels pobles.

...i la polèmica està servida. O no?