dimarts, 4 de novembre del 2008

de bàsquet i banderes...només?

Tot plegat sembla surrealista, però per desgràcia va succeïr el passat 3 d'Abril a les grades del Palau Blaugrana. S'enfrontaven el FC Barcelona i el Maccabi de Tel Aviv, en partit de l'Eurolliga de bàsquet. Un parell de dones, de 28 i 60 anys i membres de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina, decideixen protestar per la situació que viu el poble palestí, aprofitant el ressò mediàtic de l'esdeveniment, lluïnt una bandera palestina de 45 cm i un parell de pancartes d'uns 30 cm cada una en un recinte on, cal dir-ho, també hi havia aficionats del Maccabi lluïnt les respectives banderes d'Israel.
A partir d'aquí, una agressiva intervenció de 8 agents dels Mossos d'Esquadra dins del recinte que acaba amb un home de vora 60 anys i amb el 33% d'incapacitat expulsat del Palau i denunciat per atemptat a l'autoritat, les pancartes de les activistes pro-Palestina estripades i la bandera confiscada temporalment fins que al cap d'una estona els la van retornar. A destacar també els comentaris rebuts per l'home en qüestió, procedent de Castelló de la Plana, que denunciava maltractaments físics i coses de l'estil "háblame en español", massa comuns en els nostres dies i massa desapercebuts en les pàgines dels diaris que cada dia inunden bars i quioscs. Ja em direu si tot plegat no és desmesurat.
Però aquí no acaba l'assumpte, i és que en sortir del recinte i un cop es van trobar amb un tercer membre de la Xarxa d'enllaç amb Palestina, els 8 agents dels Mossos van tornar a intervenir, ja al carrer, amb extraordinària violència, agredint el company que havia acudit a veure-les i retenint les activistes durant vora 1 hora enmig del carrer sense motiu aparent i, òbviament, sense cap número d'identificació visible.
Sembla increíble que encara passin aquestes coses, però més increíble és que tot plegat passi inadvertit. L'escenificació a la vida real de la metàfora "Se'ns pixen a sobre i diuen que plou". Ah! I es repeteix la divisió de símbols que fomenten la violència i els que no, i és que cap bandera israeliana va ser retirada al Palau aquella nit. Perquè serà?

I aquí és quan el discurs dels que ja no són entre nosaltres pren més força que mai: "Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent".

La solidaritat és la tendresa dels pobles.

...i la polèmica està servida. O no?

1 comentari:

maria freixas ha dit...

cataCrak!!
vaya craks els dos!!
us trobo a faltar, molt!

merci pablito per haver vingut a la roda de premsa, de tot cor!

un petonàs!