dijous, 6 de novembre del 2008

El derecho al delirio

Sempre m'ha agradat molt tot el que produeix l'Eduardo Galeano. El considero un autèntic geni, perquè a banda de saber-ne molt de tot, té la gran capacitat d'expressar-ho de manera molt evident i senzilla, molt entenedora, vaja.
En Paco i la Irene m'ho van ensenyar a través dels seus blocs i avui ho penjo aquí, perquè val molt la pena!
A gaudir!

5 comentaris:

e. ha dit...

sempre ens calen uns ulls que mirin molt més enllà i que ens transmetin amb paraules per què cal fer el camí

Lara ha dit...

jo et recomano un escriptor argentí que es diu Jorge Bucay, segur que n'has sentit a parlar... Sóc una enamorada dels contes i especialment dels d'aquests home. Em recorda, en gran part, a Eduardo Galeano. Explica la vida a partir de contes i desperta cosetes genials dins de cadascú de nosaltres. Més que llegir els seus contes, et convido a que els escoltis amb la seva veu, guanyen molt més!

http://es.youtube.com/watch?v=0t4pL6Wb4nA

Els contes adormen als petits, però desperten als adults!

un petó pablito

. ha dit...

gràcies per compartir-lo! un plaer...
més besitos, pablito... fins aquesta nit!

pablo ha dit...

jajaja!
aquesta última intervenció és altament malinterpretable...que ningú ho faci! ;)

Lara...Bucay està molt bé, als Llops fa uns anys els hi llegíem Bucay abans d'anar a dormir i en moments així...però Galeano is Galeano ;)

e...referents, ens calen referents!

Paco ha dit...

Crec que el millor que té açò dels blogs és la capacitat i la velocitat d'intercanviar informació i idees.
És genial!!.

Forta abraçada des del sud dels nostres Països.