Ahir vaig tenir l'oportunitat (per dir-ho d'alguna manera) de passejar-me amb l'autobus i de matinada per Barcelona. De Sant Andreu a Les Corts passant per la plaça Catalunya, una volta de les bones. El cas és que amb l'única companyia de la música que disparava el meu mp3, vaig anar tota l'estona observant la ciutat buida i tranquil·la.
No sé si per l'excés de vi i cava del sopar (típic sopar de nadal de la feina) o per la son que a aquelles hores ja tenia, vaig passar-me el viatge reafirmant-me en l'apreci i l'estima que li tinc a la meva ciutat. La ciutat dels barris, la ciutat viva i centre de confluència de centenars de cultures llunyanes, la ciutat vella, la ciutat que toca al mar. Un a un em van anar passant pel cap alguns dels entranyables llocs que, per un motiu o altre, tinc gravats al cap.
I aleshores, l'N3 (el nom del bus) va arribar al límit de les Corts amb l'Eixample, la frontera del meu barri de sempre. I allà, tots els pensaments macos i positius sobre la ciutat es van tornar ràbia i impotència. Passar per la zona de la colònia Castells tot sabent que ja està esquarterada i que a la part que encara resisteix li queden 4 dies em va remoure les entranyes. Llavors, igual que m'havien passat pel cap tots els racons idíl·lics de la ciutat, em van venir Anglesola, el forat de la Vergonya, els músics del carrer, el Fòrum, Can Batlló, el Maremàgnum, l'antic celler Ciurana, l'Hamsa, el Poble Nou, l'ordenança del civ(n)isme, les antigues revetlles nocturnes inacabables al carrer, les àvies de la Barceloneta i d'altres barris amb la cadira a la porta de casa xerrant amb la veïna, el perill que corre Collserola i el seu Parc Natural...i un llarg reguitzell de casos semblants.
I és que la ciutat que ens estan imposant no és de la que jo estic enamorat, ni molt menys. La Barcelona Fashion i del disseny, la Barcelona uniforme, la Barcelona europea, el "Barcelona posa't guapa" o el "Barcelona, la millor botiga del món", em fan fàstic.
Que visquin els tripartits municipals! Que visquin els eco-socialistes! Que visquin els catalanistes republicans! I que visquin també els socialistes!
a la merda!
3 comentaris:
"allà, tots els pensaments macos i positius sobre la ciutat..." pensava que diries que serien diametralment oposats, per la lletjor de Les Corts ;) Perquè a veure, lletjot ho és un rato, el barri...!
Però després de tot, no fa encara 20 anys a aquest barri lletjot plagat de convergents les iaies (i no tan iaies) també treien les cadires i la feien petar quan baixava el sol, com encara fan 6 carrers més enllà, Pubilla Casas endins (però això, ja és una altra ciutat...).
Encara recordo el meu carrer sense asfalt, sense 4 semàfors per a l'encreuament, sense plaça de pedra, sense jardins pulidament guardats... però sí amb el so inconfusible de la sorra sota els peus, de les caigudes (i traus!) de jugar, d'un encreuament sense cap semàfor (on no recordo pas que hi passés mai res...), amb un solar on s'hi barrejaven cotxes, gitanos, la fira per la festa (sempre les mateixes "atraccions", sempre les mateixes paradetes forànies...) i els veïns que teniem gos passejant-lo. I els jardins emmaranyats i donats a l'aventura dels infants...
Ai sí, que em poso poètica. Encara recordo quan van fer l'opencor i els pisos de 60 kilos (uau, parlem de fa prop de 10 anys) a sobre. I tot el que vingué abans i després...
Quina merda de ciutat, vista "ara".
Serà millor tenir una gran muntanya russa, Pablo, per pujar-nos-hi i no pensar-hi... o què?
sabeu..? aqui ja m'he après els noms d'alguns carrers..però no el nom en dutch, intentel·ligibles ( que serien algo com brownchenstrkfustraat) sinó els noms que els he posat jo..tinc el que vindria a ser un portal de l'angel, una plaça catalunya, i tota la zona de l'eixample..després hi ha algun barri que podria arribar a tenir una mica l'encant de gràcia, i jo visc a una mena de l'hospitalet, però amb uns parcs preciosos al voltant..! si,és per això que no m'agrada massa viatjar per les ciutats europees, pq tot i tenir, algunes, els seus petits encants..t'acabes trobant el mateix a cada lloc..per no parlar de les botigues...! t'has de perdre per trobar noms de botigues desconeguts, per trobar restaurants amb menjar del país, per trobar cafeteries plenes d'holandesos...per això t'has de perdre, donar mil voltes amb la bici ,allunyar-te de les multituds per descobrir l'encant del lloc.
Gran reflexió Pablo,
Formem part d'un aparador per turistes, som clients,...
també em fa fàstic tot això.
manel
Publica un comentari a l'entrada