Cita (I)

"La libertad es como la mañana. Hay quienes esperan dormidos a que llegue, pero hay quienes desvelan y caminan la noche para alcanzarla."

Subcomandante Marcos

Trikizio - EusCat

Vaig sentir a parlar d'ells per primer cop arrel de la seva col·laboració al darrer disc dels Obrint Pas. Després, al llarg de l'estiu passat me'ls vaig trobar en un parell de concerts mig per casualitat, i la seva proposta em va semblar prou interessant, tot reversionant grans clàssics del rock radical basc i altres amb un toc altament festiu amb el so de la trikitixa al davant de tot.
L'altre dia, també per casualitat, vaig trobar el seu primer disc al prestatge de la botiga de discos. El títol EusCat em va cridar l'atenció, però encara més el seu contingut: 13 versions de grans clàssics bascos i catalans com "La Gallineta" d'en Llach, "Perquè vull" de l'Ovidi, "El Cant dels Maulets" d'Al Tall o el "Sarri-Sarri" dels Kortatu. La curiositat em va empènyer a endur-me'l a casa, i les sorpreses encara no havien acabat. El disc comptava amb diverses col·laboracions: el gran Joseba Tapia, els Obrint Pas, en Carles Belda, els Betagarri o el mític Kepa Junkera entre d'altres.
En resum, un disc prou curiós, i és que les cançons catalanes estan cantades en euskera...i les basques en català.
A destacar també, com a detall, les versions que hi ha d'una cançó dels Inadaptats "Festa si, lluita també" i dels Obrint Pas "Caça de Bruixes".

Aquí van un parell de les 13 pistes del disc:

el "Perquè vull" de l'Ovidi...


...i el "Jo ta ke" dels Su Ta Gar.

Foc i Rock 2008

Dies difícils de problemes laborals i estressos pre-estivals. Ja hi ha ganes d'anar a fer el guiri ben lluny de Barcelona, d'anar a les festes majors d'arreu i de fer vida al carrer sense pensar en la feina a fer l'endemà. I això ja s'acosta.
Mentrestant, enmig de la feixuga rutina del final de curs i tot l'agobiament que comporta, hem tornat a parir (i ja van 11 anys fent-ho) un nou Foc i Rock. Aquest any amb novetats (presentació d'un llibre, jocs tradicionals, mostra de les associacions de veïns del barri...) i amb una nit que promet ser potent i emotiva a la vegada. Els de sempre continuen posant impediments horaris i formals a la qüestió, tot plegat ja sembla rutinari i quasi que no sorprèn.
Així doncs, espero trobar-vos pels volts de la plaça de la Concòrdia el proper dia 28 de Juny per cel·lebrar amb el barri la revetlla de Sant Pere.

I aquí una dels Antiherois per anar fent boca del que hi haurà sobre l'escenari.

Gent que lluiti és el que cal

Dissabte vinent ens arribarem fins a Torredembarra, al nou Casal Popular Numen Mestre. Hi anirem a explicar el projecte del disc, com es va gestar, quin procés ha seguit i quin futur li espera, però sobretot anirem a explicar el perquè. Què és el que passa allà per a que algú intenti organitzar tot aquest sarau i implicar al màxim de gent. Ja que hi som, deixarem constància de què tot allò que un es proposa fer, amb una mica d'empenta i tossuderia, per difícil que sembli...no és impossible. Que no enredin a ningú! Una prova d'això és aquest cartell.
Imprescindible ha estat, com no, l'interès, les ganes i la feina de la Sònia i l'Assemblea de Joves del Baix Gaià. Gent que lluiti és el que cal.

va de murs

sense paraules!

edito: monsenyor youtube ha rebutjat el vídeo que havia penjat perquè és massa llarg i la meva inutilitat informàtica m'impedeix d'editar-lo i dividir-lo per penjar-lo correctament. El trobareu aquí.

estampes nocturnes de València

almenys sembla que per pasqua ens ho passarem bé a l'altra banda del Mediterrani...

estampes nocturnes de Madrid

Em quedo amb "Gastos militares para resucitar a Camarón" i amb "Las olimpiadas a Siberia".
...i demà cap a València, a continuar construïnt impossibles.

De fàstics i emparaments religiosos

Que Déu nostrusenyor ens agafi a totes confessades llegint articles com aquest. Tot un exemple de manca de rigor periodístic i d'objectivitat, deixant-se portar per la tendència actual del poder de vincular qualsevol mostra de dissidència política amb el sistema, en satèl·lits d'ETA. És el recurs fàcil, el recurs fàcil per eliminar-la i per demostrar a la població que qüestionar segons quines coses només ho fan els malos de la pel·lícula.
En cap cas defensaré l'ús de les armes per a imposar unes idees, però tampoc permetré el tot s'hi val per a erradicar un problema que entenc té més profunditat de la que aquesta gent pretén demostrar i que a més, té més d'un culpable.
D'altra banda, potser ens hauríem de qüestionar qui està net en aquest país per condemnar la violència, i és que només cal buscar entre els càrrecs empresarials més importants de l'estat espanyol (en constant relació amb els successius governs estatals) per a trobar antics dirigents franquistes amb una llarga trajectòria altament tacada de sang.
Que diaris com El País escriguin pamflets d'aquesta mena al més pur estil d'El Mundo o La Razón té delicte. I em continua deixant bocabadat que fent-se tot el que s'està fent, la rutina diària continui de la mateixa manera que sempre a tot arreu. Fàstic. Torna a fer fàstic.