Després de desfer els vora 500 km que separen Barcelona de la Marina Baixa, treure'ns la son dels ulls i maleïr les poques hores de son, arribàrem al peatge de sortida de l'AP-7 a Benidorm. M'havien parlat de Benidorm, m'havien parlat de la massificació del litoral del País Valencià i de les malifetes de Zaplana, Camps i la seva tropa de mafiosos i especuladors, però no podia creure'm el que estava contemplant. Rere el peatge, una barrera de formigó en forma d'enormes (i horribles, per cert) gratacels ens negava la vista sobre el mar i confirmava el pitjor dels presagis. Un cop creuada la barrera ens deixem portar per les grans avingudes entre els grans edificis de la població. Allà per fi, trobem la gent de la organització. Baixem de la furgoneta i seguim estupefactes. Per acabar-ho d'adobar, ens notifiquen que a la tarda hi ha manifestació d'España 2000 i fins i tot ens creuem un home disfressat de torero. Els cas és que deixem instruments i material a la sala del concert de la nit i marxem cap a la pensió on dormirem, a tocar de la platja i de tot plegat. Un dinar colombià impressionant ens deixa ben tips a tots i d'allà, ens arribem al Casal Jaume I, on tindria lloc la xerrada. Pel que expliquen el Casal és, o pretén ser, el centre neuràlgic des d'on poder generar una mínima alternativa a tot el que hem anomenat prèviament. Moltes publicacions, discos, una exposició i fins i tot una samarreta de la Coordinadora Antifeixista de Madrid en record de Carlos. Sempre trobant punts en comú a tot arreu, sorprenent!Un cop arribem a la trentena de persones, comença la xerrada. L'associació local explica la situació als campaments acompanyant les paraules amb imatges que es van projectant a la paret. Les cares de la gent van canviant i els comentaris denoten sorpresa i indignació. Amb el públic posat en situació, l'Alex, que ha volgut acompanyar-me a la taula malgrat que les proves de so l'estan esperant i jo expliquem en què consisteix el projecte EsperanSaharaui i quins són els nostres plans futurs. Impressionant l'acollida, felicitacions i ànims per continuar avançant...i un munt de discos venuts. Arribem al minut 45 del partit guanyant per 1-0, i el contacte amb la gent del poble i la seva realitat quotidiana ens comença a trencar els mals presagis apareguts al peatge. Quedava encara la segona part, veure qui s'acostaria a veure els Gatxull de Sella i els Patchanka de Dinamarca. Poc a poc s'anava acostant la gent del poble fins que vora les 23h va donar inici el concert. L'obriren els locals Gatxull i l'ambient s'anà escalfant a mesura que avançà el seu bon concert. A quarts d'1, arribà el torn dels danesos que, d'aquesta manera, s'acomiadaven d'aquesta mini-gira de quatre dies. Impressionant concert el que feren i impressionant l'actitud de la gent. Minut 90 de partit i resultat de golejada. Tothom extremadament content. La gent del Casal, els danesos, la gent del poble, nosaltres...èxit total. Així dóna gust baixar fins allà baix o creuar el món, i és que l'energia rebuda multiplica per molt tota l'energia invertida. I altre cop retorna la sensació del "tot és possible", com a Madrid, com a València, com a Jujuy i Copenhague o com el 2005 entre les haimes del desert algerià. Perquè tot acaba reduïnt-se al mateix, a generar activitat, a resistir i a construïr tot oferint alternatives. I sembla mentida però és així, un prejudici menys. A Benidorm també hi ha gent plantant cara, com a tants i tants altres llocs. I què coi, m'alegro d'haver arribat fins allà a donar-hi suport i, en la mesura del possible, col·laborar en el seu combat diari contra la ignorància i l'opulència dels de sempre, que segueixen destruïnt la terra i la cultura a cops de formigó.
Mentre estic escrivint, algú em fa arribar el vídeo i retornem al mateix. Connexió Buenos Aires - Copenhague, colze a colze. I ni la ressaca ni el cansament dels 1000 km recorreguts en dos dies eviten que un calfred em recorri de dalt a baix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada