Pocs moments existeixen al llarg de l'any en els que la desconnexió respecte la rutina sigui tan i tan absoluta. Perdre's enmig de la muntanya amb molt poca cobertura i tan sols a l'abast d'una companyia telefònica blava, apagar el telèfon de la companyia telefònica vermella i guardar-lo a la motxilla fins que arribi la poc esperada hora de recollir i marxar.A hores d'ara, 6 anys després del primer cop, encara al·lucino amb la relació que hom pot arribar a establir amb individus de 6 a 9 anys per exemple...en quedaríeu totes sorpreses!
I res, que deu ser això de l'estiu, que comporta passar poca estona davant de l'ordinador, perquè la inspiració sembla que ha marxat de vacances.
Dissabte marxem amb els danesos cap al sud, ben al sud, a presentar l'EsperanSaharaui. Especial il·lusió em fa presentar-lo per allà abaix...a seguir fent créixer el projecte!
Bon istiu!
I que visqui PedroSolbes!
4 comentaris:
ufff, he après moltes coses amb aquests individus de 6 a 9 anys. són realment al·lucinants, però molt eh!
per què portes 2 foulards?
(o altrement dit: qui el va perdre?)
hi va haver uns dies en què em dedicava a arreplegar els foulards perduts pel campament, me'ls penjava del coll per evitar que es perdessin...i en un moment donat els repartia als propietaris que els reclamaven...no et sabria dir de qui era aquest!
lara! a seguir aprenent tots i totes de tots i totes!!!
osti crec que el que portes precisament a la foto és de lo motit, no? potser m'equivoco. sí que és cert que en algun que altre moment semblaves un penjador amb cames, jeje!
Publica un comentari a l'entrada