Somni d'una nit d'estiu

A l'espera d'imatges del que vam viure ahir a la nit pels carrers de Sants, una mostra del què s'hi va veure: els dos grups del barri, sempre a punt per donar suport als col·lectius i moviments socials santsencs.
Bon poder de convocatòria a la ManiFestaAcció preparada pels carrers de Sants per a reclamar l'Espanya Industrial per a les Alternatives i increíble demostració de força posterior, tallant la carretera de Sants a l'alçada de la plaça de Sants per a organitzar-hi, sobre un camió, tot un senyor concert. Un 10 per a l'Assemblea de Barri de Sants...i una bona bufetada a la cara de l'Ajuntament, ja era hora que algú els plantés cara com mostrusenyor mana!

Descobriments d'estiu...

Heus ací el descobriment de l'estiu, la meva canción del verano particular. Ni la canta el King Africa, ni te reminiscències caribenyes. Ni tan sols és interpretada per despampanants dones amb poca roba. La meva canción del verano és a ritme de hip hop i l'he descobert en les nits gallegues i basques d'aquest estiu.
Doncs això, a veure què us sembla!

Trànsits de 6-E

El 6 de gener de 2006 el tracte exquisit al colpisme del 23-F es va reproduir novament. Les declaracions de Mena Aguado, cap de l'Exèrcit de Terra, en el discurs de la Pasqua Militar, invoquen l'article 8 i la intervenció de l'exèrcit contra l'Estatut. Europa al·lucina.
Però les mesures preses són tan exemplaritzants, que restem sorpresos. Vuit dies d'arrest domiciliari i passi a la reserva. És a dir, es jubila dos mesos abans del previst i li seguirem pagant sou i jubilació de tinent coronel, sense haver-se desdit de res del dit.
En Jesús Artiola, que és professor, va denunciar el rei quan va mentir i va dir que "el español nunca fue una lengua de imposición, a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano".
Al Jesús, l'Audiència Nacional se li va tirar a sobre.

*extret de "Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial".

Festa Major de Sants: Estat policial.

Són quarts de 3 de la matinada i arribo a casa després de passar una nit tranquil·la entre amics i amigues, aprofitant el primer dia de la Festa Major de Sants.
Principal conclusió: l'Ajuntament vol exterminar les festes de barri de Barcelona. Ras i curt. Després del xou mediàtic i els disturbis nocturns de Gràcia, ara li arriba el torn a Sants amb el pretext de la polèmica sobre la ubicació de la Festa Alternativa al parc de l'Espanya Industrial. Un pregó altament custodiat per la policia autonòmica i municipal, furgonetes dels antidisturbis del Mossos d'Esquadra a la plaça de Sants instal·lades permanentment davant la sortida del metro i el quiosc i envaïnt la vorera, patrulles d'antidisturbis de la Guàrdia Urbana passejant pels carrers, i per acabar, enviats especials de l'Ajuntament que a quarts de 2, abans de l'hora estipulada, ja es passegen amb una càmera de fotos retratant terrasses i establiments al límit de l'horari. Tot plegat ben lamentable, tenint en compte la poca gent que hi havia avui pels carrers del barri. I és que aquest Ajuntament ja no pot negar l'evidència: ni el suposat civisme que defensa, ni el pretext del descans dels veïns, són vàlids per a coartar d'aquesta manera i amb aquests mètodes les festes majors de barri de, cal dir-ho, com a molt i en el cas de les d'estiu, una setmana de durada.
Aquest any aquí a les Corts, per cinquè any seguit han fet servir el pretext del descans dels veïns per treure la Festa Major Jove de la plaça del Sól de Baix i enviar-la a un lloc nou, desconegut i relativament amagat de la resta de festes, altre cop com fa 10 anys, quan pels volts de Sól de Baix no hi havia absolutament ningú. Ara, un cop la plaça ja és coneguda i cita ineludible de veïns i veïnes, l'Ajuntament ens fa fora. El mateix final amb diferents mètodes, que es va repetint als barris de la ciutat.
Dia rere dia, nit rere nit, cada cop trobo més encertat el "Sobrevisc a Barcelona", de les samarretes que Endavant ha fet. I és que encara sortiran a la televisió explicant com de bé cuiden les entitats i col·lectius, o autoproclamant-se garants del civisme en aquesta ciutat.
Potser és que obvien que el civisme és llençar els papers a la paperera o no fer gaire xivarri un cop acabada la festa per a respectar el descans dels veïns, però també ho és disfrutar de les festes al barri relacionant-se amb els veïns i amics del barri o preocupar-se per tot allò que passa al voltant d'un, i no només això, sinó decidir ser-ne part activa i impulsar iniciatives.
Ràbia és el que sento ara mateix, sobretot per la desmesura de tot plegat.
Tinguem la festa en pau!

Agost de Festa Major

De petit, el mes d'Agost era el mes de les vacances, el mes de fugir ben lluny de la ciutat amb la família. Primerament, més de 10 anys baixant cap al sud, a Altafulla. Més tard, pujant cap al nord, a Calella de Palafrugell. Els dies d'Agost passaven sempre fora de casa, entre dinars i sopars rodejats d'amics i amigues de la família, entre caravanes, taules i cadires de plàstic, tendes, bicicletes, banyadors i pilotes de futbol.
De més gran, amb els primers cops que els pares em creien prou responsable per a deixar-me la casa sencera per a mi sol, vaig començar a passar la segona part del mes a casa, a Barcelona. Això em va permetre, a banda d'experimentar la satisfacció de fer el que fos quan a mi em vingués en gana sense haver de donar explicacions a ningú, conèixer les festes majors més importants de la ciutat.
I és que la tercera setmana, els carrers de Gràcia apareixien engalanats i un munt d'activitats es feien cada dia ininterrompudament repartides pel barri. Mítics (i en alguns casos borrosos) records diürns i nocturns repartits a la plaça de Rius i Taulet, la del Sol, el carrer Mozart, la plaça Joanic o a la mítica plaça del Diamant i les seves Festes Alternatives, on crec haver viscut varis concerts mítics i irrepetibles a conservar en la memòria pels temps dels temps.
Així, al cap d'una setmana d'activitat gracienca, la parafernàlia es traslladava unes quantes parades de metro cap aquí, més a prop de casa. La idea era la mateixa...però en canviaven els executors, i el dia següent d'acabar Gràcia...a Sants es repetia el model. Baixar de casa, caminar cinc minuts i trobar-se els amics de tota la vida, els antics companys d'institut (que servidor tenia a Sants), els amics del barri que creuen l'avinguda de Madrid en busca d'acció en ple apalanque estiuenc, les companyes de feina i alguna que altra família de l'escola. Altre cop, molts carrers, mil activitats i un munt de records inesborrables escampats entre el carrer Galileu, Alcolea, Rosés...o els també mítics espais del pàrquing de la plaça de Sants i la plaça d'Osca.
I tot plegat, a Sants, a Gràcia i arreu, propiciat per l'esforç voluntari i tossut de centenars de persones amb ganes d'autoorganitzar-se arreu i mantenir viva la tradició de cada indret, que parla que en aquelles dates, és Festa Major.
No ho deixem perdre, ni deixem que ens ho prenguin.

Pequín 2008: hi ha gat amagat?

A què és degut aquest exagerat bombardeig mediàtic sobre el precari estat de salut de la democràcia xinesa? Per què deu ser que dia rere dia, les notícies sobre medalles, rècords mundials, dòpings i lesions, van sempre de la mà amb notícies sobre periodistes amb poca llibertat de moviments, activistes detinguts i manifestacions reprimides?
No entraré a valorar si aquestes informacions són verídiques o no, ni tampoc em posicionaré en cap dels dos elements confrontats, però em sorprèn que aquestes mobilitzacions pro-tibetanes tinguin tant ressò internacional quan en tot esdeveniment de gran calibre, existeixen mobilitzacions d'aquesta mena.
Que ho preguntin als catalans represaliats pel vanagloriat jutge Garzón (qui ha estat requerit pels tibetans, en la seva defensa a ultrança dels drets humans) durant els mesos previs als Jocs Olímpics de Barcelona a l'any 1992. I qui no hi doni credibilitat per aquesta manca de mediatització de la qüestió, que ho pregunti al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, que va condemnar l'estat espanyol per les tortures efectuades a les seves comissaries.
I per buscar casos fora de casa, podem arribar-nos a l'olimpiada de Sidney 2000, amb les reivindicacions dels indis aborígens australians...o a la d'Atenes 2004 amb les mobilitzacions del moviment anarquista per sol·licitar l'alliberament dels seus companys presos.
Serà que hi ha gat amagat?