A què és degut aquest exagerat bombardeig mediàtic sobre el precari estat de salut de la democràcia xinesa? Per què deu ser que dia rere dia, les notícies sobre medalles, rècords mundials, dòpings i lesions, van sempre de la mà amb notícies sobre periodistes amb poca llibertat de moviments, activistes detinguts i manifestacions reprimides?No entraré a valorar si aquestes informacions són verídiques o no, ni tampoc em posicionaré en cap dels dos elements confrontats, però em sorprèn que aquestes mobilitzacions pro-tibetanes tinguin tant ressò internacional quan en tot esdeveniment de gran calibre, existeixen mobilitzacions d'aquesta mena.
Que ho preguntin als catalans represaliats pel vanagloriat jutge Garzón (qui ha estat requerit pels tibetans, en la seva defensa a ultrança dels drets humans) durant els mesos previs als Jocs Olímpics de Barcelona a l'any 1992. I qui no hi doni credibilitat per aquesta manca de mediatització de la qüestió, que ho pregunti al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, que va condemnar l'estat espanyol per les tortures efectuades a les seves comissaries.
I per buscar casos fora de casa, podem arribar-nos a l'olimpiada de Sidney 2000, amb les reivindicacions dels indis aborígens australians...o a la d'Atenes 2004 amb les mobilitzacions del moviment anarquista per sol·licitar l'alliberament dels seus companys presos.
Serà que hi ha gat amagat?
3 comentaris:
ui no et segueixo
quedem per sopar i en parlem ;)
Doncs m'han vingut els mateixos dubtes que a tu sobre la propaganda anti-xinesa dels mitjans. Malgrat que les crítiques són del tot enraonades, em sorprèn el seu to i intensitat. El perquè? Suposo que es troba en interessos geopolítics i comercials ara que la Xina desperta com a potència econòmica i política. Al poder econòmic l'interessa desprestigiar el règim polític actual (en què el poder real es concentra en poques mans) per poder avançar cap a una democratització liberal de la Xina i així tenir més possibilitats de poder agafar una part del pastís i fer que les coses es facin més a al seva manera.
Només és una hipotesi, però.
en una hipòtesi similar pensava jo...en fi, la mateixa cançó de sempre per a que els de sempre mantinguin el pastís controlat!
Publica un comentari a l'entrada