diumenge, 10 de maig del 2009

la banda sonora d'aquests dies...



Veurem si avui cau el primer dels 3. Som-hi!

divendres, 8 de maig del 2009

estampes de l'oblit



Més que qualsevol grip porcina, com una guerra més, dia rere dia els camins d'entrada al paradís del "primer món" es cobren desenes de vides. A Gibraltar i a Tijuana. A les aigües del Mediterrani o al desert mexicà, el final de la història acaba sent el mateix.

dijous, 7 de maig del 2009

"no hace falta disir nada más" (schuster style)...



...o com mola vibrar amb l'opi del poble en dies com ahir.

dimecres, 6 de maig del 2009

nostàlgia

foto: pujant el Taga des de Ribes de Freser amb els Raiers. 11/07

"Nuestro camino fue la revolución,
Yo también empiezo a decir "adiós",
Viene ya la gran cuenta atrás,

Pasa la vida, se acerca el final,
Día a día el hombre es más cauto,

A más viejo más simple su canto"




The Kluba - Mi camino best

dilluns, 4 de maig del 2009

estampes i llegendes d'aquest matí

Siurana va ser l'últim regne de taifes musulmà que va resistir, completament aïllat, dins del territori de Catalunya, fins a ser conquerit el 1153.
Aquesta conquesta, a causa de la duresa del setge i la llarga resistència, es va envoltar de gesta i llegenda; així explica Amades la llegenda de la reina mora de Siurana:
"L'esposa del reietó de Siurana s'anomenava Abd-el-Azia, dona d'extraordinària bellesa. La lluita entre Amat de Claramunt, senyor de Tarragona i els moros de Siurana, se sentia ja ben a prop, però la reina creia que Siurana era inexpugnable i celebrava un banquet amb els seus cortesans, mentre a fora se sentien les remors de la batalla. De cop, una fletxa penetra per una finestra i es clava a la taula del banquet, produint un pànic terrible: Ja han pres Siurana! La reina va sortir i va muntar el seu cavall, es va escapar enmig de la confusió, però Amat i els seus la van perseguir. Va arribar davant d'una timba, amb una cinglera altíssima als seus peus, i es va llançar fent botre el cavall de dalt a baix. Fou tanta l'embranzida, que la bèstia va deixar marcada la ferradura a la roca, i encara s'hi pot veure.". Al lloc encara li diuen "El salt de la reina mora".

la ràbia al "territorio comanche"

Ja em perdonareu, però amb el Bernabéu entonant el clàssic "Viva España", aquest gest em va tocar el voraviu.

dimecres, 29 d’abril del 2009

un nou descobriment...



Watcha Clan
- Tchiribim RMX BalkanXpress
...carn d'earenjoy! ;)

dilluns, 27 d’abril del 2009

estampes d'un Diumenge qualsevol

Joves organitzats, joves amb ganes de participar, joves amb iniciativa...joves perillosos per a l'Ajuntament.
I com l'any passat, el Diumenge abans no va ser apte per a que segons qui passegés pel Parc de les Corts.
Visc
a Barcelona!