diumenge, 24 de maig del 2009

"Tot està per fer, i tot és possible"



foto: Entorns de Sant Pere de Rodes, Gener'08.

divendres, 22 de maig del 2009

benvingudes al circ electoral!

Aquesta mitjanit passada ha començat de nou el circ electoral. Aquest cop toca Europa, aquest cop es reparteix el pastís de l'hemicicle de Brusel·les. I malgrat es preveu una participació que no arriba al 30%, ningú canvia la seva manera de fer, ningú replanteja absolutament res.
Sort que hi ha noves iniciatives que fins ara mai s'havien presentat, sort que encara queda un bri d'esperança...

dijous, 21 de maig del 2009

Camins



foto: algun indret entre St. Martí de Centelles i el Figaró.

dimecres, 20 de maig del 2009

Dignitat (II)

1619 Dijous - 30 d'Abril de 1977 - 32 anys de lluita - 30 d'Abril de 2009- 25 "Marchas de la Resistencia" - Un somni: el Socialisme.



foto: Argentina, Agost 2007.

dilluns, 18 de maig del 2009

Lligant caps

"El enemigo público/2
A principios del 98, el periodista Samuel Blixen hizo una comparación elocuente. El botín de cincuenta atracos, realizados por las bandas de delincuentes más espectaculares del Uruguay, sumaba cinco millones de dólares. El botín de dos atracos, cometidos sin fusiles ni pistolas por un banco y un financista, sumaba setenta millones."


I avui, després de dos dies de repensar mètodes i perquès diversos, podem continuar somiant amb més arguments i més convençuts si cap, per a fer créixer des d'ara mateix, l'exèrcit d'idealistes que poble a poble i barri a barri, treballa de fa més de 100 anys arreu del planeta per a eradicar definitivament enemics públics com el que explica Galeano. Perquè cal ser molts per a transformar el món!

1,2,3...endavant!


diumenge, 10 de maig del 2009

la banda sonora d'aquests dies...



Veurem si avui cau el primer dels 3. Som-hi!

divendres, 8 de maig del 2009

estampes de l'oblit



Més que qualsevol grip porcina, com una guerra més, dia rere dia els camins d'entrada al paradís del "primer món" es cobren desenes de vides. A Gibraltar i a Tijuana. A les aigües del Mediterrani o al desert mexicà, el final de la història acaba sent el mateix.

dijous, 7 de maig del 2009

"no hace falta disir nada más" (schuster style)...



...o com mola vibrar amb l'opi del poble en dies com ahir.

dimecres, 6 de maig del 2009

nostàlgia

foto: pujant el Taga des de Ribes de Freser amb els Raiers. 11/07

"Nuestro camino fue la revolución,
Yo también empiezo a decir "adiós",
Viene ya la gran cuenta atrás,

Pasa la vida, se acerca el final,
Día a día el hombre es más cauto,

A más viejo más simple su canto"




The Kluba - Mi camino best

dilluns, 4 de maig del 2009

estampes i llegendes d'aquest matí

Siurana va ser l'últim regne de taifes musulmà que va resistir, completament aïllat, dins del territori de Catalunya, fins a ser conquerit el 1153.
Aquesta conquesta, a causa de la duresa del setge i la llarga resistència, es va envoltar de gesta i llegenda; així explica Amades la llegenda de la reina mora de Siurana:
"L'esposa del reietó de Siurana s'anomenava Abd-el-Azia, dona d'extraordinària bellesa. La lluita entre Amat de Claramunt, senyor de Tarragona i els moros de Siurana, se sentia ja ben a prop, però la reina creia que Siurana era inexpugnable i celebrava un banquet amb els seus cortesans, mentre a fora se sentien les remors de la batalla. De cop, una fletxa penetra per una finestra i es clava a la taula del banquet, produint un pànic terrible: Ja han pres Siurana! La reina va sortir i va muntar el seu cavall, es va escapar enmig de la confusió, però Amat i els seus la van perseguir. Va arribar davant d'una timba, amb una cinglera altíssima als seus peus, i es va llançar fent botre el cavall de dalt a baix. Fou tanta l'embranzida, que la bèstia va deixar marcada la ferradura a la roca, i encara s'hi pot veure.". Al lloc encara li diuen "El salt de la reina mora".

la ràbia al "territorio comanche"

Ja em perdonareu, però amb el Bernabéu entonant el clàssic "Viva España", aquest gest em va tocar el voraviu.