de minories

Us presento a la "minoria" d'en Joan Puigcercós. (i encara falta tota la gent que va quedar al carrer de Sants i dispersa per carrers adjacents). Una imatge val més que mil paraules!

Lliçó sobre Bolonya

Entre cops de porra, tancades i protestes, Dissabte passat a Santa Pau un grupet de persones van aclarir una mica més de què va tot això de Bolonya. A gaudir!



... i avui tots a la manifestació!

Rates!

Túnel de Bracons. La Vall d'en Bas (La Garrotxa)

"Com si el país s'expandís com l'ambició,
s'estén -amb permisos legals del qui mana-
l'acció de les empreses de destrucció,
mentre la terra mor a cops de totxana.

Rates!
Tots a la cangrí,
regidors d'urbanisme
de trenta anys cap aquí!
I no pas a l'ombra que ara calen mans,
suor, pic i pala fins a deixar-ho com abans.

Sortiu al carrer i en veureu les tristes proves:
per totes les valls, antics camps i les costes
s'aixequen grotesques milers de cases noves
i sols la cobdícia i el frau en són hostes."

Aquesta aberració ecològica serà inagurada en un parell de setmanes...maleïdes rates!

Ràbia

Me'n vaig a dormir amb la sang bullint i morint-me de ràbia.
Ràbia per l'actuació dels Mossos al llarg de tot el dia, per la desproporció de tot plegat i per la cobertura que el rector de la UB s'ha encarregat de proporcionar. Ràbia per la imatge del Conseller Maragall, el Conseller Huguet i els respectius rectors inagurant tot rient el Saló de l'Ensenyament mentre els Mossos ens feien recordar els temps dels grisos i el fosc periode de Julia Garcia-Valdecasas com a delegada del govern envaïnt universitats. Ràbia perquè en un govern d'esquerres com el que diuen que tenim, ningú ha estat capaç de condemnar els fets. Veurem què diran properament.
Ràbia també per les imprudents, temeràries i fastigoses declaracions del Papa Ratzinger, més pròpies del s.XIX que dels inicis del s.XXI. Quan gosarà algú plantar cara com cal a l'església?
I com no, per la detenció ahir de l'Enric Duran i el vergonyós tractament mediàtic que ha rebut. Segur que el tracten igual que en Madoff, l'estafador americà que no perseguia cap més objectiu que el d'omplir-se les butxaques.
I la gota que ha vessat el got, després de tot un dia de tensió, ha sigut la ridícula condemna que ha rebut el malnascut que va agredir a una noia equatoriana als Ferrocarrils. 8 mesos de presó, ni agreujant de racisme ni res, i au, cap a caseta.
En quina mena de legalitat vivim? No cal ni apuntar el cas d'en David de la Fornal, que per insubmís i antifeixista a punt va estar d'ingressar a presó. Un cop més, el criteri varia en funció de qui la fa.
Doncs això, ràbia.

Bona nit.

Blues Tuareg

Quan fa un any i mig tornava de l'Argentina, ho feia carregat de discos i dvd's, carregat de música de tot tipus, de música feta majoritàriament a l'Argentina i rodalies.
D'entre tot aquest munt de cançons i propostes, una destacava per la seva originalitat, per no tenir res a veure amb la resta i que a més, a mi m'evocava als paisatges del Sàhara. Dunes, camells, haimes, turbants...tot plegat se m'apareixia en sentir aquesta música.
Blues Tuareg, en diuen.
Tinariwen, es fan dir. I la cançó: Cler Achel.



més informació aquí

Històric!

13 de Maig de 2009. Estadi de Mestalla (València).
FCBarcelona - Athletic Club de Bilbao.
La rebuda al rei, l'himne d'Espanya...grans moments! Com per no perdre-s'ho!

Del Barça ja m'ho esperava, però la gesta dels de Bilbao té mèrit, molt de mèrit, només amb jugadors nascuts a Euskal Herria. Digne de veure en els temps que corren...atenció a l'ambientàs a la Catedral!

Que guanyi qui sigui!

De vacances

Tot ben senzill i ben alegre.
Em creureu mort. Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre que tant m'estime,
se'n vindrà amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac, i vi i caçalla.
I si m'arriba el pressupost
beveu bon "whisky".
Ràpidament, em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia per als amics,
amb una capsa de cartó,
fiqueu la pols d'un servidor,
i el millor llibre de poemes
d'aquell poeta que creieu.
Es per anar passant l'estona amablement.
I al mateix temps, aprendre, viure,
conèixer coses per a la propera cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi, que és el meu poble
I allà on comença el "Barranc del Cinc",
prop d'un romer, al seu costat, deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també del rierol.
Així a les nits, amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també de fomentar
els berenars a la muntanya.
Així per fi,
s'aproparan al romaní dolces xicones.
I despistant, com qui no vol,
alçaré els ulls i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.
Res d'adéus ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres cançonetes.
Potser d'entrada us estranyeu,
bé pel físic o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre Maragall,
també crec jo amb la resurrecció,

de la carn.Seré més jove

i tornaré a estimar a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas, jo no crec pas,
encara dura la vida dura,
doncs altre cop de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors, no em moriré:
faré vacances.

Ovidi Montllor