Deu ser el cansament. Potser les vivències d'aquest intens cap de setmana. Fins i tot podríem dir que la constatació que la rauxa de l'estiu ha d'aturar-se una mica per deixar pas al que hauria de ser ordre i tranquil·litat del curs, fa que estigui com estic.
I en aquest estat irregular i particular, dues cançons no paren de sonar i sonar des que he arribat aquesta tarda a casa.
6 comentaris:
mira que creure que viure és indolor...
Gracies x haver fet un any genial de cau, una mica més especial.
Maria
amb la tele i l'ordinador al davant, estic sopant soleta i miro per la finestra i veig una parella sopant a un dels balcons del pis del davant........jo tb estic drexler.....després de dies tant intensos...tot és estrany. Em sento sola coi!!!.....(l'hermi a marxat)
un petonàs
amb el david pensàvem amb un pla alternatiu si obrint pas era inasumible.
tot i que la meva actualització està dedicada a dues dones , dir-te que tb estic molt contenta d'haver-te conegut a tu i el david (un altre dia us el dedico a vosaltres) i com diu l'ire: joder sou tant interessants..........!!! i jo afegeixo sou gent tant sana...que els metges us haurien de receptar!!!
snif snif
que vagi molt bé la tornada a la feina!!
no m'estranya que hagis deixat tanta emprenta entre els teus co-caps...
un petó
Jo això ho anomene "diumenge style". Els diumenges són bajoneros per definició. Gran Drexler!
Aquest ha estat per mi també un cap de setmana ple d'intensitat. Trobar-te en la mateixa situació que altres anys però viure-la, aquest cop, d'una manera especial... amb tot plegat fent un batibull de pensaments, sentiments, emocions, records i ganes d'emprendre nous reptes...
Ànims!;)
(Què maca "Soledad"...)
Publica un comentari a l'entrada