foto: dunes de la wilaya de Dajla, Novembre 2005
La foto de capçalera d'aquest blog, dels millors records gràfics que conservo d'aquella estada al desert. Recull la tendresa del moment, amb els 3 nens jugant hores i hores amb la duna i quatre trossos de plàstic trencats...i com no, per mi, la persistència que estan demostrant com a poble després de 33 anys vivint dividits pel mur construït pel Marroc, reprimits als territoris ocupats i subsistint precàriament als campaments de refugiats.
Però de tot el que vaig endur-me d'allà, em quedo indubtablement amb la dignitat i l'actitud amb què insisteixen amb la seva lluita diària i arreu del planeta.
Però de tot el que vaig endur-me d'allà, em quedo indubtablement amb la dignitat i l'actitud amb què insisteixen amb la seva lluita diària i arreu del planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada