Tan a prop i tan lluny a la vegada

Tot just ara fa 24 hores que vaig tornar del periple de cap de setmana per Castella. A destacar cada una de les hores i els minuts passats al costat de la gent d'allà, hospitalària i sorprenent com sempre.

Divendres a la tarda pujava a l'avió que em portava a Madrid amb ganes de veure la gent coneguda d'allà i de conèixer-ne de nova, però també amb ganes de, ni que fos de manera simbòlica, donar suport a les organitzacions que treballen per l'alliberament social i nacional de Castella, que com ja vaig parlar en el seu moment, viuen un moment molt especial gràcies a la repressió exercida per l'Estat Espanyol.
Entranyable nit de Divendres pels carrers de Madrid i Dissabte al matí, carretera i manta cap a Becilla de Valderaduey. Em sorprenen els impressionants paisatges que ens engoleixen en sortir de Madrid i la de quilòmetres d'autovia gratuïta de la què gaudeixen ;). El cas és que el viatge està plagat de castells, pobles amb un toc medieval molt màgic i grans extensions de camps de blat i civada i els seus corresponents colors.
A Becilla, ens endinsem en les activitats preparades i en la gent, que no defrauda mai amb les seves impressionants acollides i constato el que ja fa temps que em ronda pel cap: cal sortir de casa, cal moure's...i cal anar a conèixer gent d'altres bandes i amb altres realitats.
No tornaré a parlar de ponts ni connexions, ja ho he fet també en d'altres ocasions. Tampoc parlaré de xarxes teixides a base de somriures i vivències curtes però intenses.

Avui tanco l'escrit parlant de sensacions, les que t'acosten tant a tot un col·lectiu de gent tot i estar tan lluny.

I com no podia ser d'una altra manera, el vídeo és el que és. Pareu atenció a la lletra, si no us agrada la música estrident, feu un esforç i escolteu amb deteniment...en cas contrari...Rock'n'Roll!!

pancarta al pavelló de Becilla

"El mar de Castilla" des del poble d'Urueña