Ahir vaig estar a la famosa manifestació pel Dret a Decidir. Hi vaig veure molta gent, potser la mani més multitudinària d'ençà que el del bigoti i els seus amics envaïssin l'Iraq. Significatiu trobo que tanta gent s'hi adherís (Maragall inclòs) i entenc que era important com a demostració de força envers el govern de Madrizzzz. Fins aquí tot positiu.
Ara bé, no sé si és que el que a mi m'agrada és buscar sempre el punt negatiu a les coses, o que peco de tenir mania persecutòria a tot el que fa olor a política de partits, però em qüestiono quan, d'una vegada per totes, alguna iniciativa civil amb un nivell mediàtic elevat, deixarà de banda els partits prohibint-los que exhibeixin les seves banderetes, les seves pancartetes i els seus líders amb la mateixa cara de sempre. Perquè cap dels dos centenars d'entitats adherides al manifest va ensenyar el seu emblema i en canvi, els blocs dels partits eren fàcilment diferenciables? És que tot allò que té a veure amb el nostre entorn ha d'estar (i perdoneu-me l'expressió) "contaminat" pels partits polítics de torn i les seves aparicions a televisió amb els posicionaments respectius?
Sé que molt probablement pateixo mal d'ingenuïtat, però necessitava treure-m'ho del pap.
9 comentaris:
Potser són els col·lectius més ben estructurats, que tenen al cap dur la bandera a coll perquè "cal estar allà".
Potser el problema, si cal fer una crítica, és que la resta de societat civil no fem el mateix... per estar en els mateixos paràmetres, no?
Perquè el que no faràs és prohibir-ho... o què?
crec que precisament aquest és el problema que acabem tenint com a país...tothom pensa en el seu xiringuito i les seves sigles particulars però ningú ho fa en sentit col·lectiu.
Jo no crec que sigui qüestió de "cal estar allà", també hi eren 200 entitats d'arreu, sinó "el vot està allà" i per tant, cal apropiar-se d'una manera o altra del sentit de la marxa...no sé si m'explico!
sí, això per descomptat... el vot està allà, i per això porten 3 setmanes fent campanya per a la mani, sigui d'una banda o de l'altra.
la qüestió és fins a quin punt la "manipulabilitat"; és a dir fins a quin punt nosaltres ens veiem dins de l'all que alguns es munten, o fins a quin punt nosaltres també som els qui muntem l'all...
Crec que entenc el que dius, però realment aquests tipus de manifestacions el que volen és una reacció a nivell polític, no? per tant està bé que els polítics hi siguin i s'hi impliquin. Jo sí que vaig veure banderes i cartells de diferents entitats, i també és important dir que la manifestació era encapçalada per la plataforma, les entitats i la gent, i els partits anaven al final.
Ara, jo hi vaig ser i em vaig sentir incòmode compartint mani amb CIU, que és un partit coresponsable de la situació que tenim ara amb infraestructures, i que sí que crec que tenien un paper electoralista i hipòcrita que a mi no em va agradar. Si et refereixes a això estic d'acord, però llavors diguem-ho clar,no?
jo no dic que no hi siguin els polítics ni que els partits no convoquin a la seva militància, sinó que evitin anar a fer-se autobombo...per després mirar d'apropiar-se la qüestió.
Salut "anònim"!
Ningú s'ha apropiat de la qüestió després de la mani. La pena era no veure on era la gent d'EC, per exemple. De fet, els partits no només convocàven, sinó que ho fèien sense cap cartell propi, igual que altres entitats, van ser el partits polítics els que van escartellar els cartells de la plataforma, així, eren entitats que recolzàven l'acte.
Et fa por una organització de persones que es mou per a les persones?
Marqueting, potser sí que vas amb un lliri a la mà.
Records!
sandra! quant de temps!
la gent d'EC estava repartida al llarg de la mani,amb la gent anònima que hi havia anat donant suport a la causa i sense necessitat de publicitar qui érem (per això ja apareixien les entitats sotasignants al manifest).
No em fa por l'organització de persones que es mou per a les persones, em fan por les persones que estan a l'organització i de tant en tant, pensen més en l'organització...que en la resta de persones.
Quina necessitat hi havia de deixar tant clar qui hi havia i qui no? No hi havia prou amb 300.000 persones al carrer reclamant el que es reclamava?
ens veiem!
quasi que ho hauriem de parlar... i aquest no és el lloc.
Petons!
parlem-ne, que fa molt que no ens veiem!!!
una abraçadaaaaaaa
Publica un comentari a l'entrada