dimarts, 30 de setembre del 2008

fent camí

Dies de tancar etapes i obrir-ne d'altres. De comiats d'amics que tornen al sud del sud i a l'altra punta de l'oceà després d'intentar obrir-se pas i construïr vida per aquestes terres i no acabar de sortir-se'n. De deixar d'estar a la locomotora d'un projecte que ho ha estat tot per a mi des dels 18 anys, toca deixar pas a la gent que ve darrere per a què en treguin tot o més del que he pogut treure jo. I com no d'obrir noves etapes en nous projectes prou il·lusionants. Símptoma de vitalitat i d'estar fent camí, que a fi de comptes és el que toca!

Ría de Vigo, 26 de Juliol de 2008
a

2 comentaris:

  1. maria freixas30 de setembre del 2008, a les 11:05

    nous projectes, símptoma de vitalitat i també de positivitat, força. No t'encanta la sensació que et recorre el cos quan sorgeixen nous projectes? un dels al·licients de la vida, i aquest només està a les nostres mans.

    petons gallineruuu, que ja man dit que al palau estarem ....al gallineru...jaja!!!

    ResponElimina
  2. eva30 de setembre del 2008, a les 12:20

    Aprofitant la foto tan ben triada...

    Caminante son tus huellas
    el camino, y nada más.
    Caminante, no hay camino,
    se hace camino al andar.
    Al andar se hace camino,
    y al volver la vista atrás
    se ve la senda que nunca
    se ha de volver a pisar.
    Caminante, no hay camino,
    sino estelas en la mar    .

    ResponElimina