A 3 dies de complir-se un any de la presentació pública del disc i el projecte, miro enrere i no trobo paraules per definir tot el que ha envoltat aquest camell i els tres nens que pugen la duna.Els records del mes de Març de 2007, quan el projecte es veia com una autèntica bogeria, comencen a difuminar-se després de tants mesos de vida. Mesos de reunions, de contactar amb gent diversa que ens fes un cop de mà i amb els grups que havien de posar la sintonia a la bogeria. Mesos de recollir discos per tot arreu i de mesclar-ho tot. Mesos de sel·lecció de cançons i d'alguna gravació furtiva fins que, finalment, vam haver de preparar la festa de presentació.
A partir d'aquí, a fer arribar el disc a tot arreu: Des del Terra de València fins a la llunyana ciutat de Tòquio passant per mitja Europa i moltes viles i ciutats dels Països Catalans, a més de mirar d'organitzar-hi presentacions que permetessin difondre el projecte i, sobretot, la situació que es viu al Sàhara Occidental. Llocs tan diversos com Madrid, Benidorm, Torredembarra o Les Corts ja ens han acollit, i hem aconseguit gravar un reportatge per a TeleMadrid (si si, TeleMadrid!), a més de distribuïr 3000 còpies de la criatura.
De cara al futur, noves presentacions tirant cap al nord, cap al sud, i anant a l'estranger: Aragó i Castella semblen dos objectius prou factibles mentre intentem materialitzar el que un dia també vam parir com una bogeria impossible d'acomplir, baixar i muntar-ne una de grossa als camps de refugiats sahrauís.
En breu, més novetats!
Amb totes vosaltres...el reportatge per a TeleMadrid!
I aquest post va molt relacionat amb l'anterior....no només per la temàtica, sinó també, i sobretot, pel títol!
ResponEliminaPersistència és el que cal per a fer realitat somnis com aquest...i a tu d'això no te'n falta!
Felicitats!!;)
...ja serà menys tot plegat!!
ResponEliminai pels que pregunten...està en castellà perquè era un reportatge específic per un programa de TeleMadrid.
Amb la intro del disc en castellà ja en tinc prou!